Temps de canvi

Un punt de vista socialista

Vive la France? O blouf la France?

Ara és d’actualitat la reforma laboral a França que preveu l’acomiadament lliure pels menors de 26 anys. Aquesta mesura, fonamentada en el clàssic liberalisme més vell que Adam Smith ha tret al carrer als estudiants.

Fa tot just uns mesos eren els francesos de segona generació (els fills dels immigrants) els que sortien al carrer.

D’altra banda, poc a poc sorgeix a Europa però molt especialment a França una certa revalorització del proteccionisme en favor d’allò nacional.

Que li passa a França? Per què és allà on els conflictes afloren amb més virulència?

En la meva opinió la dreta governant a França no és pas més dreta que qualsevol altra, és una dreta de tradició democràtica, liberal, opressiva als febles, amb tocs nacionalistes però, i això si que la fa diferent, sola, sense cobertura de la dreta internacional.

L’orgull francès està profundament ferit per una globalització governada en anglès i que ha marginat expressament tot allò francès. En un món liderat pels WASP (White, Anglo Saxon & Protest) els laics de la dreta francesa no hi tenen cabuda, són uns traïdors a la causa americana, ja sigui al Líban, a Iraq o simplement traïdors a Deu.

La dreta francesa troba més bons aliats en els governs progressistes europeus que en les dretes saxones.

França cada dia és més petita i això toca en la línia de flotació de l’ideari del Gaullisme i del “chauvinisme”, aquesta ideologia pseudo-fascistoide que sustenta la dreta francesa i que està tocada de mort.

I amb aquesta esquizofrènia interna els conservadors francesos intenten demostrar que el seu model de “la grandeur” encara és possible en front dels WASP, encara que sigui a costa del benestar dels seus mateixos compatriotes.

L’objectiu és tornar a col·locar a França al centre del món i si per fer-ho cal trepitjar els immigrants, els estudiants, els treballadors i les treballadores etc. ho faran ja que segons ells aquest no són els garants de la França que imaginen.

Cal resistir les darreres envestides de la dreta francesa, ja que sospito que no n’hi poden haver masses més. O assimila el discurs pro-yankee o el socialisme francès governarà amb la única oposició real de la ultradreta feixista, escenari que des d'un punt de vista de l'estabilitat tampoc és molt recomanable.

Enviat per: joanriera a les 09:51 | Enllaça | comments |
       cultura, politica