Temps de canvi

Un punt de vista socialista

Contacte

User: FerranPedret
Name: Temps de Canvi

En campanya


Combatem la crisi
Combatem la crisi i les seves causes!

Vine a la Festa de Maig del PSC!
16 de maig, Parc de l'Estació del Nord

Mobilitzem-nos contra la jornada de 65 hores setmanals
Aturem la jornada de 65 hores!

La República
Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya

Cap a la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya!

SPANISH, ENGLISH, FRENCH, AND GERMAN VERSION


Música


Discover Mano Negra!

Fotos recents

Blog photo: Primer de Maig 2009 - Pancartes
Blog photo: javilopez
Blog photo: grupetBCN
Other media

Sindicació

Comptador

Blog visitat *loading* vegades

Locations of visitors to this page

Auditado por Hispavisitas.com

Titulars



Qui ens enllaça?

Estem a

Vota'm al TOP CATALÀ!

Blogarama - The Blog Directory

directorio de blogs en español

directorio de weblogs. bitadir

Navega amb Firefox!


Optimització

Optimitzat per a Netscape 7.2 i Mozilla Firefox 1.0.1
Millor visualització a 1024x768

  • Contact me
  • My profile
  • Linkme

Home » September 2008
09/29/08

Eleccions a Baviera i a Àustria

Dues males notícies ens arriben avui de terres germàniques. La primera és que a l'estat federat de Baviera, feu dels socialcristians de la CSU, aliats dretans dels democristians de la CDU, tot i la pèrdua de la majoria absoluta socialcristiana, els socialdemòcratesde l'SPD s'han enfonsat una mica més, perdent vots i escons fins a situar-se en un minso 18,6% dels vots, el pitjor resultat de la sèrie històrica. El partit Die Linke, que agrupa postcomunistes i dissidents de l'SPD, ha assolit un 4'7% dels vots en la seva primera participació a Baviera, 0'3% per sota de la barrera mínima per entrar al parlament bavarès.

A Àustria fa feredat mirar els resultats. Els socialdemòcrates austríacs (SPÖ), cauen en vot i en escons (passen de 68 escons a 58), tot i seguir essent el partit més votat. El càstig electoral s'amplia als seus antics socis de govern, els conservadors del ÖVP. Però el que fa realment angúnia és constatar com el discurs xenòfob i antieuropeu de l'extrema dreta populista de l'FPÖ assoleix el tercer lloc en la contesa electora, i com el també ultradretà BZÖ de Jörg Haider, exlíder de l'FPÖ, passava del 4'19% dels vots a l'11'9%.

Enviat per: FerranPedret a les 08:19 | Enllaça | comments |
       politica

09/27/08

Mia dolce rivoluzionaria

Els Modena City Ramblers canten aquesta entranyable, animada i divertida cançó. Per als qui no sàpiguen italià tradueixo un tros de la tornada: "La utopia roman, la gent ha canviat, la resposta és ara més complicada..."



"Alza il pugno, alza il pugno, mia dolce rivoluzionaria!"

Enviat per: FerranPedret a les 16:39 | Enllaça | comments |
       politica, música

09/25/08

Intenten assassinar Zeev Sternhell

L'extrema dreta israeliana va atemptar ahir contra la vida del professor Zeev Sternhell, llançant-li una bomba que, en esclatar, va deixar-lo ferit de metralla a una cama. El professor Sternhell, escriptor i pacifista, membre del moviment Pau Ara, guanyador d'enguany del Premi Israelià de Ciències Polítiques, ha estat un ferm opositor de la política de colonització de Cisjordània i del setge de Gaza.

Els atacs i atemptats de l'extrema dreta político-religiosa compten amb una complicitat espaordidora per part de les autoritats civils, policials i militars. Els atacs ja no es limiten a les agressions a ciutadans àrab-israelians, o a palestins, sinó que s'adrecen també contra els dissidents i activistes israelians contra la ocupació, o fins i tot cap als propis jueus que no segueixen el dictat dels sectors més fanàtics (àcid llançat a la cara de noies que es maquillen o vesteixen a la occidental, pallisses a joves homosexuals o massa "moderns"...). En un cas recent i molt ben documentat, els soldats israelians varen escortar a un grup de colons durant una ràtzia al poble palestí veí, assistint com a simples espectadors a l'espectacle dantesc de veure com disparaven a civils, entraven a les cases i les destrossaven, rebentaven dipòsits d'aigua (no cal dir el valor que té l'aigua a Cisjordània), i cometien tot tipus d'abusos. En acabat, els colons van tornar a casa impunement.

Aquesta sensació d'impunitat és la que fa crèixer ales a l'extrema dreta (la d'allà i la d'arreu, de fet), i els permet la gosadia d'oferir públicament 200.000€ a qualsevol que mati a un dirigent de Pau Ara, com van fer al mateix instant que atemptaven contra Sternhell, segons s'ha pogut llegir a les octavetes aparegudes al lloc dels fets. El fundador del prestigiós moviment pacifista israelià, Yariv Oppenheimer, està des d'aleshores sota protecció, ja que les amenaces d'aquests grups s'han de prendre seriosament, ja que va ser un dels colons radicals el qui va assassinar a Ytzhak Rabin,  Primer Ministre israelià.

Vagi des d'aquí la nostra solidaritat cap als amics de Pau Ara i cap a tots els valents israelians que s'oposen a la ocupació i la colonització. Està clar que la ocupació està ofegant la societat palestina, però també està corcant la societat israeliana.

Enviat per: FerranPedret a les 16:54 | Enllaça | comments |
       politica

09/23/08

Insistim: ETA dissolució!

ETA ha tornat a assassinar. Poc després de fallar el mecanisme d'una bomba-lapa adherida sota el cotxe d'un policia al País Basc, i poc després d'intentar-ho amb dues bombes més, una d'elles dirigida expressament contra l'Ertzaintza, han pogut afegir un nom més a la macabra llista de víctimes de la seva barbàrie.

No obstant, com assenyalava el company Rubalcaba, Ministre de l'Interior, a voltes aquest increment de la violència només posa de manifest un moment d'especial debilitat de l'organització terrorista. Llegeixo aquests atemptats no tant com una resposta a la recent il·legalització de l'Euskalherrialdeetako Alderdi Komunista (EHAK), i d'Eusko Abertzale Ekintza (EAE), sinó com una demostració de la seva voluntat de continuar amb l'activitat armada, front a les cada cop més diverses i nombroses veus que, des de dins mateix del seu entorn, qüestionen l'estratègia d'ETA.

Desgraciadament, la forma d'ETA d'enviar missatges polítics als seus és la mateixa que empra per intentar influir en la política basca i espanyola, i per això hem de lamentar aquesta darrera víctima mortal, que esperem que sigui realment la darrera. Ho hauria de ser, perquè si queden en l'entorn d'ETA persones amb una minima capacitat d'anàlisi política i de planificació estratègica, hauran d'adonar-se més aviat que no pas tard que l'actual línia etarra només els condueix a l'aïllament politic més absolut, fins i tot de les seves pròpies bases tradicionals, cansades de tanta violència sense discurs polític sòlid ni resultats tangibles en els objectius que la seva activitat terrorista deu perseguir.

Efectivament, el terrorisme d'ETA no és avui capaç de desestabilitzar l'Estat, ni de socialitzar el terror fins a crear un estat depànic general que empenyi al govern espanyol a mesures repressives que al seu torn facin reaccionar els bascos en favor dels plantejaments etarres (que és la fòmrula clàssica d'una política exercida a través de la violència contra un poder establert), i ni tan sols és capaç de forçar l'apropament de presos al País Basc, i molt menys una negociació política amb els Estats espanyol i francès, que només seria possible havent abandonat abans l'assetjament, l'amenaça i tota activitat violenta, havent dissolt l'organització que la promou, i amb un clima social de reconciliació. Sectors independentistes bascos ja ho han entès i per això existeixen iniciatives estrictament polítiques com Aralar o Zutik (i Batzarre a Navarra).

Així doncs, hi insistim: ETA dissolució!

Enviat per: FerranPedret a les 08:15 | Enllaça | comments |
       politica

En resum...

El Roto, a El País, d'avui, genial com sempre...

Enviat per: FerranPedret a les 07:40 | Enllaça | comments |
       humor, politica, economia

09/22/08

La Mercè més galàctica

Aquest any la Mercè ha estat apadrinada pel pregoner més galàctic i boletarie de tots. El gran Jaume Sisa va elaborar un gran pregó de festa, descriptiu de la Barcelona d'ahir i d'avui, amb contradiccions però amb empenta i somnis.

Amb visos antics i pujolsians però mirant de reull la modernitat. Cosmopolita però amb tocs provincians. Creadora de creativitat. Aquest any, el mateix pregoner és una fantàstica imatge de la Barcelona real, diversa però a la vegada capaç de crear cultura pròpia.

Una cita:

"La gent del barri, treballadora, matinera, fraternal, dipositària d’una exquisida filosofia del carrer i contenta de viure. En fi, el poble de Barcelona. Real, assedegat de poesia, ballant la sardana i la rumba en una mixtura complementària i enriquidora. El que som, el que tenim, el que somiem."

Podeu llegir el pregó fent clic aquí

 

Enviat per: joanriera a les 01:26 | Enllaça | comments |
       cultura, cites

09/19/08

Contra la crisi capitalista, unitat del poble pel socialisme!

Aquest que titula el post era el lema que durant la crisi del petroli dels anys setanta va aparèixer pintat als murs d'una finca prop de la Plaça de les Glòries Catalanes, a Barcelona.

Els moments de crisi del capitalisme poden ser molt durs, però la seva duresa no ens ha de fer estar menys atents a les maniobres que des de la dreta es volen fer per aprofitar la predisposició del conjunt de la població, per por o desesperació, a acceptar retallades dels drets socials o reformes laborals dictades pels interessos de la patronal (com ens apunta el company Deusedes en l'article precedent).

Al contrari, l'actual crisi i el fet que sigui només una fase més del cicle econòmic capitalista ens han de servir, des de l'esquerra, per assenyalar amb més insistència les contradiccions intrínseques del sistema, la cruesa de la seva naturalesa, i per plantejar alternatives reals a l'actual mode de producció i distribució de la riquesa.

És ben cert que no tenim, i crec que feliçment, un model tancat i complet a oferir. Però tenim en canvi molt clara la direcció cap a la qual hauria de tendir un model d'economia socialitzada (podeu consultar altres posts en aquest mateix blog sobre el tema). Així mateix, també és ben cert que el capitalisme tampoc va substituir al feudalisme de la nit al dia, oferint-se com un sistema complet i tancat, clarament superior a l'anterior. No, va anar gestant-se i madurant fins a desenvolupar-se plenament, i s'ha anat reinventant en el dia a dia i en cada nova crisi, perquè els processos socials són infinitament complexes. 

Tornant al toc d'alerta que fèiem al segon paràgraf, parem atenció al president de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE), el Sr. Gerardo Díez, que ha declarat recentment que "hay que hacer un paréntesis en la economía libre de mercado" i adoptar mesures de caràcter extraordinari des del sector públic.

No ens ha d'estranyar en absolut. La dreta econòmica i política, davant de les crisis que de forma cíclica i recurrent afecten al sistema capitalista, sempre ha optat per la fòrmula de privatitzar els guanys i socialitzar les pèrdues. Així, pretenen ara que els assalariats a través dels seus impostos contribueixin a esmortir les pèrdues de grans bancs o empreses que fins ara han obtingut grans beneficis (dels quals, òbviament, no han fet ni faran part aquests ciutadans a qui es reclama que assumeixin el cost de la crisi).

Siguem seriosos, això que proposen no és en realitat una intervenció pública... el que proposen és que els salvem la pell, sota l'argument de que els seus bancs i empreses són massa grans per fer fallida. Molt bé, hem d'admetre que hi ha empreses, i bancs que operen en el mercat financer, que en cas de fer fallida arrossegarien rere seu un reguitzell d'altres societats, i que causarien un gran perjudici a l'economia real, i afectarien als llocs de treball de molts milers de persones. En aquestes ocasions, pot estar justificada la intervenció de l'Estat per evitar situacions crítiques, però aquesta intervenció ha de tenir contrapartides, bé sigui perquè les empreses o entitats financeres quedin sota control del sector públic, bé sigui perquè s'introdueixin regulacions del sistema econòmic i financer que impedeixin els comportaments d'irresponsable cobdícia que es troben en la base de l'actual crisi mundial.

Ja que els socialistes som una força de govern, hem de demostrar amb fets que es poden posar en marxa polítiques que combatin la crisi, i que no tenen res a veure amb les capcioses i interessades propostes de la dreta econòmica i el seu braç armat polític i mediàtic. Nosaltres sabem que les polítiques anticícliques del gran mestre Keynes no són suficients per si mateixes de treure'ns de l'actual crisi (almenys sense causar un dèficit públic que després fos inabsorbible), però malgrat això, poden ser potenciades i contribuir a generar creixement econòmic si s'acompanyen de mesures d'intervenció pública en els afers econòmics que incideixin en múltiples sectors, des de la regulació del mercat interbancari i la borsa en general, fins a la política fiscal i redistributiva, passant per l'estimul a l'economia productiva i arrelada a la societat que l'acull,  i fins i tot per augmentar la transparència del sistema econòmic en general i la participació democràtica en aquest. Els diversos paquets de mesures anticrisi a curt termini s'han de complementar, com es diu sempre en aquestes ocasions, de mesures que canviïn la base del model econòmic espanyol, del que tothom sabia, des de fa molt, que estava excessivament basat en l'impuls de la construcció i el turisme, sectors que s'han demostrat molt febles front a l'actual crisi (vegeu els articles del company Riera sobre economia, en aquest mateix blog).

Però més enllà d'entomar l'actual crisi i fer-li front amb mesures a curt termini i d'altres adoptades amb la vista posada en el mig termini, els socialistes tenim ara el deure, com dèiem una mica més amunt, de tornar a posar sobre la taula la nostra alternativa a l'actual sistema i plantar cara als qui pretenen aprofitar la crisi per recollir beneficis i collar més a la classe treballadora.

Enviat per: FerranPedret a les 12:31 | Enllaça | comments |
       politica, economia

09/16/08

Parlem clar?
 
Els mercats internacionals tremolen, els nervis i el pànic s’apoderen de les borses i l’economia mundial va de mal en pitjor.
 
No en faig broma, us ho asseguro, doncs ja fa massa temps que els treballadors i treballadores sabem que quan els mercats financers tremolen i els grans bancs fan fallida, qui paga el beure som nosaltres.
 
I és que nosaltres, els treballadors i les treballadores, que hem viscut tots aquests anys de bonança a tot drap, sense estar-nos de res, tirant la casa per la finestra i fent números per acabar el mes per pur entreteniment, hem sigut uns “taranbanes”, i ara ens toca ajudar a passar el tràngol causat per la nostra irresponsabilitat, als innocents grans empresaris, a les honestes multinacionals, als financers filantrops i als analistes econòmics que no han pogut predir absolutament res del que està passant perquè l’actitud desenfrenada i de mà foradada dels treballadors i treballadores ha estat incontrolable i d’una insolidaritat insultant, on s’és vist que ni un sol mileurista s’hagi ofert per a la compra de Lehman Brothers?
 
És per això que ara, treballadors i treballadores, ens demanaran contenció salarial, flexibilitat laboral, estrènyer el cinturó i que tots i posem el coll. Crec que és el mínim que podem fer per pagar els nostres pecats i redreçar la situació, no fos cas que els grans homes de negoci d’aquest món globalitzat haguessin de deixar el camp de golf del resort exclusiu, treure els seus fills i filles de les millors escoles i universitats, o per la mort de Déu!, baixar del jet privat!.
 
 I si us plau que no vingui cap mort de gana del tercer món a molestar, que a Wall Street hi ha molta feina a fer i no podem estar per tonteries de fam mundial, SIDA endèmic i conflictes armats perennes, home!, que el nasdaq ha baixat 4 punts!.
 
 
 
 

Enviat per: AlbertDeusedes a les 15:26 | Enllaça | comments (1) |
       politica, economia

09/15/08

Sortir de l'Euro no és una opció

Des d'alguns sectors econòmics, i alguns serveis d'estudis d'entitats privades nord-americanes anuncien que l'única forma que Espanya no entri en una profunda crisi és sortint de l'Euro i devaluant la moneda (política que cal dir en el passat hi vam estar acostumats).

Això potser és una mesura a curt termini interessant pels empresaris, i de passada trenca la UEM (Unió Econòmica i Monetària) assegurant el dolar com a divisa mundial durant tot el període posterior a la crisi.

Crec que des del punt de vista estratègic del país, això simplement no és una opció, és en temps de crisi quan les diferents economies entren en autèntica competència per posicionar-se estratègicament. Costi el que costi, Europa és el futur, polític econòmic i social.

Ens haurem d'apretar en cinturó, però ho hem de fet tots i junts, els països de la UEM. Sinó seguirem amb una dependència nord-americana tot el segle XXI.

Tant debò, no es crei un estat d'opinió desfavorable. Caldrà ser rotunds en aquest aspecte.

Con deia el professor Estapé: Estar dins de l'euro no és el paradís, però fora hi fa més fred.

Enviat per: joanriera a les 15:11 | Enllaça | comments (2) |
       cites, politica, economia

El que ningú diu de Lehman Brothers
 
Avui és noticia la caiguda fins a un 5% de totes les borses, i sobretot la injecció de 30.000 € de capital a la zona euro que el BCE ha hagut de fer a última hora, no fos cas que es repetissin els casos de salts per la finestra del 1929.
 
Però la gran notícia financera del cap de setmana, causant evidentment del nerviosisme d’avui a les borses i de la sorprenent, per paradògica, decisió intervencionista de la gran icona capitalista de la UE, el BCE, ha estat sens dubte la fallida de Lehman Brothers, el quart banc dels tot poderosos EEUU, que definitivament no ha pogut ser “salvat” ni pel govern de Washington ni mitjançant l’absorció i/o compra per part d’un altre banc.
 
De ben segur que tot plegat portarà cua i s’escriuran multitud d’articles, hi haurà assessors financers analitzant el succeït i advertint-nos del que encara ha d’arribar etc..., però el fet, és que la fallida de Lehman Brothers, d’entrada, acaba d’enviar a la desesperació i neguit frustrant a milers de ciutadans i ciutadanes de tot el món, gent que hi tenien els estalvis invertits, i sobretot a 24.000 treballadors i treballadores del banc arreu del món, que no només han perdut la feina, sinó també, en molts casos, els estalvis, doncs era política de l’empresa, retribuir i/o facilitar als treballadors/es accions del banc.
 
I és que el sistema salvatge en el que per desgràcia ens veiem immersors ja és de per si brutal, despietat i clarament deshumanitzador, però la forma com la premsa tant especialitzada com generalista, amb comptades honroses excepcions, despersonalitza els problemes econòmics i financers mundials, ja no només fa por, sinó que fa realment vergonya veure com els mitjans de comunicació obliden amb una facilitat insultant i  realment vomitiva, que darrera de les fallides, les absorcions, les fusions i les “opas” hi ha gent, amb noms i cognoms, a qui el sistema “sacrifica” amb una facilitat i fredor realment lamentable, però que a més han de suportar el menyspreu i silenci més que còmplice d’uns mitjans que per acabar d’arrodonir la vergonya sovint s’autodenominen d’esquerres o progressistes.
 
Font: Publico (Belén Carreño)

Enviat per: AlbertDeusedes a les 14:29 | Enllaça | comments |
       politica, economia