Temps de canvi

Un punt de vista socialista

Enviat per: FerranPedret a les 11:38 | Enllaça | comments (2) |
       politica

L'experimentació musical, nous formats i nous sons

No son gaires els músics que es dediquen a la cerca de nous sons, noves textures per les nostres oïdes, músics que innoven en cada treball; però en vull recomanar dos: el primer, en David Byrne, antic vocalista de Talking Heads. Un músic que sempre ha demostrat una vocació d'artista total: component, produint, dirigint cinema, teatre, i realitzant instal·lacions artístiques.

I el segon, en Brian Eno, membre de l'antiga banda Roxy Music on va coincidir amb l'altre Brian (el Brian Ferry). El Brian Eno sempre dins del món músical ha tocat tots els gèneres i suports fins i tot, ell és el compositor del so que segur que tots hem sentit el del Windows 95. No és tant fàcil respondre amb encert l'encàrrec de compondre el so d'inici d'un sistema operatiu.

I escric aquest post perque tots dos músics s'ha reunit per escriure junts la música de "Quidam" el darrer espectacle del Cirque du Soleil. Des d'aquest post vull celebrar aquesta composició magnífica!

Deixo un parell de mostres:

Enviat per: joanriera a les 15:06 | Enllaça | comments (1) |
       cultura, internet, tecnologia, música

Iraq vs Kosovo vs Osetia

Quina credibilitat té la diplomàcia americana exigint la retirada de les tropes russes d'Osetia quan encara estan empantanegats a l'Iraq en una guerra que no té el suport legal-moral de Nacions Unides?

Quina credibilitat té la diplomàcia europea no reconeixent Osètia quan ho acaba de fer amb Kosovo? Recordant sobretot que la primera intervenció militar multilateral que es va fer sense el suport d'una ressolució de Nacions Unides no va ser la guerra d'Iraq sinó que van ser els bombardejos de la OTAN sobre Belgrat per aturar el genocidi kosovar. (En aquell moment tots vam recolzar Javier Solana però amb una miopia que no haviem previst, si la UE es saltava el dret internacional, perquè no ho havien de fer els EUA o Rusia).

El dret internacional, definitivament, ningú li en fa cas, ni nosaltres ni els EUA ni Rusia.

En els tres conflictes esmentats, de ben segur hi ha moltes diferències sociològiques i geopolítiques, però en el fet principal de què es tracta d'una intervenció militar sense suport del dret internacional no hi veig diferència.

De ben segur ara aquest article es pot interpretar com un article pro-rus, però no és el cas, són els mitjans de comunicació que ens posicionen a nosaltres del costat pro-EUA i si no perquè el moviment de Kosovo el tracten de moviment independentista i a Osetia la tracten de regió separatista?

Quan intervenen les "nostres" tropes estan participant de l'alliberament nacional d'un poble oprimit, però quan intervenen les tropes dels altres ho estan fent damunt d'un país sobirà per donar suport a uns separatistes. Tot plegat és d'un maniqueisme infantil. La ciutadania no és tonta, i no se'ns pot tractar d'aquesta manera.

Però el més preocupant de tot és que avui no existeix un dret internacional vinculant. Hem tornat als segles XVIII i XIX en matèria de dret internacional, quan la independència d'una terra existia només en funció del nombre d'estats que la reconeixien i prou. I això és preocupant.

Enviat per: joanriera a les 11:00 | Enllaça | comments |
       dret, politica

J.G. Ballard la descripció d'un futur inquietant

Al CCCB de Barcelona, altrament dit Can Ramoneda, i fins a final d'octubre s'hi troba una exposició dedicada a J.G. Ballard que vull recomanar.

Desconeixia aquest escriptor però és d'aquells que sense saber-ho, n'era seguidor, ja que hi ha dues pel·lícules adaptades de les seves novel·les que són grans films.

La primera "L'Imperi del Sol" de l'Spilverg, la qual sorpren pel fet de que és biografica del mateix Ballard i la segona "Crash" del gran David Cronenberg, aquesta si que és una gran pel·lícula.

Els entesos en Ballard afirmen que si Juli Verne és el visionari que descriu el segle XX en el segle XIX Ballard a partir dels anys cinquanta descriu el segle XXI, el futur immediat.

Ballard no es centra en els invents i la tecnologia com Verde, Ballard és un escriptor de ciencia ficció orientat però cap a l'interior de la naturalesa humana. Com ens sentirem quan estiguem rodejats per tecnologia? Com serà la nostra lògica? i la nostra moral? Quin sentit del plaer tindrem en el futur? i del dolor? Dins d'una metropoli ens sentirem sols o acompanyats?

No descriu un futur llunyà, al contrari, ell afirma que no li interessa el futur més enllà dels propers cinc minuts, afirma que el futur no existeix i que el passat és variable (ja que ens el fem psicològicament a mida) per tant només ens podem centrar en el present que és el que ho domina tot.

A l'exposició t'expliquen que Crash era una novel·la que es considerava impossible d'adaptar al cinema, però el David Cronenberg (director també de The Fly) s'hi va atrevir rebent els elogis fins i tot del mateix Ballard.

Els seus llibres i les pelis estan plens del què Garcia Marquez diria "los demonios del autor" un sentit de la fatalitat, del cataclisme, de la cruesa, del ciment, de la violència i de la buidor. Tot plegat creant escenaris absolutament inquietants, ja que de la mateixa manera que desitges que el futur no sigui així te n'adones que aquest futur és gairebé present, i que si no existeix encara, podria existir perfectament tal com el descriu.

 

Enviat per: joanriera a les 14:35 | Enllaça | comments (2) |
       cultura, llibres

Enviat per: FerranPedret a les 10:07 | Enllaça | comments |
       cites, politica

Una conferència de'n Genís Roca

La xarxa és absolutament lliure, no hi ha jerarquia i vas saltant d'un tema a l'altre seguint unicament la teva curiositat.

Buscant per la xarxa antics companys de feina de la UOC, he trobat un video de'n Genís Roca molt interessant.

Si entenem per política la definició i l'actuació en el present per canviar el futur, aquesta conferència és de política.

Si entenem la cultura com els nostres coneixements posats en relació amb el nostre entorn, la conferència és sobre cutura.

Si entenem l'ètica com el paràmetres de conduca que ens regeixen aquesta conferència és sobre ètica.

En definitiva es tracta d'una explicació planera i entenedora del què és el concepte 2.0 un concepte absolutament aplicable a tot.

Bé val la pena dedicar una hora i vint-i-tres minuts a aquest concepte ja que en definitiva ens planteja una altra forma d'entendre moltes coses.

Enviat per: joanriera a les 00:08 | Enllaça | comments |
       internet, tecnologia

Enviat per: FerranPedret a les 00:33 | Enllaça | comments |
       viatges, politica