Un punt de vista socialista

Name: Temps de Canvi
Temps de canvi és una obra col·lectiva de reflexió política.
No pretenem altra cosa que aportar una perspectiva socialista sobre el món que ens envolta.

Aturem la jornada de 65 hores!

Aturem la jornada de 65 hores!

Cap a la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya!
Blogs socialistes al web del PSC
Xarxa de blogs socialistes
Xarxa Progressista
Socialdemocràcia.org
LasIdeas.org
Xarxa Economia Crítica
La Factoria Socialista
Bitàcola d'Ignacio Escolar
Bitàcola de l'Albert Aixalà
Bitàcola de na Bàrbara Alonso
Inquietudes
Bitàcola d'en Mario Álvarez
Bitàcola d'en Xavier Amores
Bitàcola de l'Higini Clotas
Bitàcola d'en Dani Fernádez
Bitàcola d'en Joan Ferran
Bitàcola d'en Miquel Iceta
Bitàcola d'en Javier Jiménez
Bitàcola d'en Roberto Labandera
Bitàcola de l'Eduardo Madina
Bitàcola d'en Manel Mas
Bitàcola d'en Jordi Pedret
Des de 1987 (Julio)
Bitàcola d'en Cristian Rastrojo
Bitàcola d'Antoni Manchado
Bitàcola de José A.Donaire
Bitàcola d'en Ramon Bassas
Bitàcola d'en David Maldonado
Bitàcola d'Enrique Castro
Bitàcola d'en Francesc González
Bitàcola d'en Gustavo Cuadrado
Bitàcola d'en Jaume Collboni
Bitàcola de na Jessica Fillol
A las Barricadas
Bitàcola d'en José Crespín
Bitàcola d'en Pep Fèlix Ballesteros
Blog Bitxo
Bitàcola d'en Juanma Jaime
Bitàcola de na Lourdes Muñoz
Bitàcola de na Lucía Solís
Bitàcola de na Paqui Soriano
Nova Revolució
Des de Sants
La Taverna
Bitàcola de na Yolanda Vicente
ACSUR
AEP
AJEC
Alternative Info. Center
Apropament (Catalunya)
Apropament (Madrid)
B'Tselem (ONG Israel)
Comissions Obreres
Contra la Monarquia
Diari Diagonal
Die Tageszeitung (Taz)
El 75è aniversari de la IIª República
El Plural
El Socialista
Free the USA!
FRELIMO
Frente Farabundo Martí
Gush Shalom
Il Manifesto
Indymedia Barcelona
Internacional Socialista
Joventut Socialista de Barcelona
Joventut Socialista de Catalunya
Joventut Socialista de L'Eixample
La Factoría
La Factoria Socialista
Le Monde Diplomatique
Lliga per la Laïcitat
Movimiento Renovador Sandinista
New York Times
Nodo50
Nou Cicle
OAP
Parti Socialiste (França)
Pau Ara (Israel-Palestina)
PSC
Rebelión
Refusenik (objectors Israel)
SPD
The Guardian
The New Left Review
The New Yorker
The Socialist Worker
Unió General de Treballadors
URNG
today
August 2008
July 2008
June 2008
May 2008
April 2008
March 2008
February 2008
January 2008
December 2007
November 2007
October 2007
September 2007
August 2007
July 2007
June 2007
May 2007
April 2007
March 2007
February 2007
January 2007
December 2006
November 2006
October 2006
September 2006
August 2006
July 2006
June 2006
May 2006
April 2006
March 2006
February 2006
January 2006
December 2005
November 2005
October 2005
September 2005
August 2005
July 2005
June 2005
May 2005
April 2005
March 2005
February 2005
cites
cultura
dret
economia
historia de la jsc
humor
internet
llibres
memoria historica
música
politica
tecnologia
viatges
Optimitzat per a Netscape 7.2 i Mozilla Firefox 1.0.1
Millor visualització a 1024x768
Avui fa exactament 16 anys que tota la família seiem davant de la televisió emocionats, expectants, amb l’ai al cor, també cal dir-ho, perquè res sortís malament, amb un sentiment barrejat de responsabilitat i orgull col·lectiu, conscients que érem a l’aparador mundial. Avui fa 16 anys que la mare planxava la senyera i la bandera de Barcelona per penjar-les al balcó i al pare se li escapaven unes llàgrimes quan en Rebollo encenia el pebeter amb la seva fletxa màgica.
Els socialistes catalans estem culminant amb el recent XIè Congrés Nacional del PSC, i amb els subsegüents congressos i assembles locals, la configuració de la nostra voluntat col·lectiva per als propers 3 o 4 anys. Ho fem en una doble vessant, elegint d'una banda quins han de ser els companys i companyes que tindran la responsabilitat de dirigir la política del Partit, i de l'altra debatent i aprovant les línies mestres del discurs i acció política, així com de la política organitzativa, que ens hauran de guiar durant aquest període.
Aquest procés és tan important per a les organitzacions polítiques, especialment per a les que com la nostra aposten per una radical democràcia interna, que no pot esdevenir un element ritualitzat i desprovist de contingut, sinó que s'ha de fomentar i potenciar, procurant la implicació del major nombre d'homes i dones socialistes en les fases preparatòries i inicials del debat, procurant donar-li el rang i temps adequats en els nostres congressos, i sabent aprofitar-lo al màxim per elaborar el discurs i ser acurats en l'anàlisi que fem de la societat, i per presentar al conjunt de la societat les alternatives que proposem.
Per fi l'han capturat! És una de les millors notícies que he sentit en els darrers temps. Radovan Karadzic, que fóu líder dels serbobosnians durant la cruenta guerra de Bòsnia, ha estat detingut i posat a disposició del Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia, encarregat de jutjar els crims de guerra comesos durant els anys 90 a la regió balcànica.
XIè Congrés del PSCAra que estem de crisi... (2)
No sé si és casualitat o no, m'agrada pensar que no, però els periodistes de CQC van regalar al president Zapatero durant el congrés del PSOE el disc de Pink Floyd que il·lustra el nostre artícle "Ara que estem de crisi... " publicat el 6 de juny (jejeje).
Però anecdotes a part, crec que es comencen a definir clarament els termes d'aquesta crisi:
Primer: De crisi n'hi ha per temps, ben bé fins el 2010 (sent optimista fins a finals del primer semestre) tot i que els mitjans parlen de finals de 2009.
Segon: De moment no hem caigut en recessió, entenent recessió per dos trimestres consecutius de decreixement econòmic (professor Estapé), cosa que indica que el contagi de la crisi als altres sectors no ha estat immediat, serà lent i progressiu. Però serà.
Tercer: L'aixeta del crèdit s'ha esgotat, per aconseguir una hipoteca més val que aportis una bona entrada si no patiràs. El mercat immobiliari està totalment aturat, fins i tot l'habitatge de protecció oficial. Si a un banc ja li costa donar la hipoteca a una parella de classe mitjana creieu que li donarà a una persona sola de renda baixa? Per molt barato que sigui el pis, el risc d'impagament és insuportable pel banc.
Quart: Respecte a la política d'estalvi, és el moment de no fer cas al què et digui el dependent de La Caixa, encara que ells s'autoanomenin assessors financers. El què La Caixa no t'ofereixi és l'oferta interessant.
Cinquè: Era divertit veure com periodistes econòmics deien a inicis del 2007 que els valors de l'IBEX encara eren baratos. Tot just ara, comença a oferir oportunitats la renda variable. Però abans d'entrar al "trapo" si tens un comportament inversor m'esperaria a desembre 2008, si tens comportament especulador m'esperaria a ben entrat el 2009 (tot i que jo no recomanaré mai actituds especulatives, tant de bo tots s'arruinessin, no aporten res a l'economia).
Sisè: El petroli superarà ampliament els 200 dolars per barril (avui esta a aprox. 145). Cosa que implica el retorn d'una inflació galopant a la zona euro.
Setè: Cal entomar un nou model d'intervencionisme europeu en els mercats estratègics de l'economia, els hidrocarburs, l'energia i les telecomunicacions. No pot ser que les claus per sortir de la crisi estiguin en mans privades.
Vuitè: La inversió pública s'ha de centrar en aquelles infrastructures absolutament necessàries per crear creixement econòmic. Ja n'hi ha prou de provincianisme en la política d'infrastructures: Si a la MAT, Si a l'AVE Madrid Barcelona França, Si a rodalies, Si a l'aeroport, No a fer passejos maritims de poblets, No a fer l'AVE a provincies deshabitades, No a fer parcs temàtics, No a fer ponts sobre rius secs. Com diuen els comptables ortodoxos, la inversió no és més que despesa diferida a més d'un any, per tant s'ha de poder amortitzar econòmicament.
Novè: Si a les energies renovables i si a l'energia nuclear. La tecnologia nuclear ha avançat i avui genera menys residus que fa 25 anys.
Desè: Malauradament és impepinable que es crearan bosses d'atur, però no hem de caure en una falsa solidaritat i, en "ares" de mantenir llocs de treball renunciar a poder adquisitiu. Els llocs de treball es destruiran igualment i no depenen de la moderació salarial. Caldrà lluitar sindicalment per mantenir el poder adquisitiu dels que aconsegueixin mantenir el lloc de treball encara que siguin titllats d'insolidaris pels mitjans de dretes. En el manteniment d'un bon gruix de classe mitjana hi ha la sortida dels més desfavorits posteriorment.
Freeze - Congelats!
Ara ja forma part de l'ideari global (en el sentit més ampli de la paraula) els retrats multitudinaris de persones despullades de l'Spencer Tunick.
És potser el Tunick el què més s'assembla als videos que poso a continuació, una performance global, els congelats, però és fins i tot una performance més valenta i complexa, però també amb un resultat plàstic i estètic superior.
Si més no, sorprenent i nou.
Gran Central NY
Oslo
Paris
London
Berlin
Una mica d'història de la JSC
Algú se'n recorda d'això? és tracta de l'entrada de la JSC a la xarxa, certament primer hi va haver un primer projecte del company Txiki a qui cal fer esment com a precursor, però aquest portal va ser la "puesta de largo" de la JSC a la xarxa. Estem parlant del 2001.
La imatge però és del 2002. Per fer-la gran fes clic sobre la imatge
I si remanem encara trobem una web encara més divertida, la primera web electoral de la JSC, de les autonòmiques de 1999 aviat en farà una dècada:

Una dona misteriosa, Ofèlia Dracs
Ara que ja vé l'estiu és el moment de recuperar llibres per ser rellegits, o si més no, de fer alguna recomanació agosarada.
Hi hagué una vegada un col·lectiu d'escriptors que va decidir trobar-se perquè s'havia de trobar, va acordar un tema, van acordar una extensió i van acordar un nom que els vincularia. I així va néixer Ofèlia Dracs, una dona misteriosa que no concedeix entrevistes.
Tots els llibres de la Sra. Dracs són literatura de gènere, terror, negra, eròtica, etc. Però de totes les seves publicacions en destaca una, Dèu pometes té el pomer, deu contes altament eròtics i humorístics que li va permetre guanyar a l'Ofèlia Dracs el premi Sonrisa Vertical. Precissament fou a partir que va guanyar el premi que es va descobrir que darrera del nom s'hi trobaven cinc escriptors de renom.
La sinopsi de llibre diu:
Una prostituta insòlita que tracta de seduir un home mentre aquest se li resisteix immòbil dins del cotxe, una jove alliberada que s’allita amb els amics, els mestres i els manaires d’un partit polític, les fantasies d’un home que es masturba al lavabo i les d’un marquès que evoca els seus amors i busca consol en una gosseta, i encara les d’un mascle solitari que tracta de trempar amb els electrodomèstics de cuina mentre hi ha qui perd el nord per una joveneta quasi nena o una dona exuberant...
Deu pometes té el pomer es un recull de contes en què la combinació d’ironia i d’erotisme dibuixa deu històries divertides, tan extravagants com reals, darrere de les quals s’amaguen, amb molt sentit de l’humor i sota el pseudònim d’Ofèlia Dracs
