Un punt de vista socialista
Name: Temps de Canvi
Temps de canvi és una obra col·lectiva de reflexió política.
No pretenem altra cosa que aportar una perspectiva socialista sobre el món que ens envolta.
Aturem la jornada de 65 hores!
Aturem la jornada de 65 hores!
Cap a la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya!
Blogs socialistes al web del PSC
Xarxa de blogs socialistes
Xarxa Progressista
Socialdemocràcia.org
LasIdeas.org
Xarxa Economia Crítica
La Factoria Socialista
Bitàcola d'Ignacio Escolar
Bitàcola de l'Albert Aixalà
Bitàcola de na Bàrbara Alonso
Inquietudes
Bitàcola d'en Mario Álvarez
Bitàcola d'en Xavier Amores
Bitàcola de l'Higini Clotas
Bitàcola d'en Dani Fernádez
Bitàcola d'en Joan Ferran
Bitàcola d'en Miquel Iceta
Bitàcola d'en Javier Jiménez
Bitàcola d'en Roberto Labandera
Bitàcola de l'Eduardo Madina
Bitàcola d'en Manel Mas
Bitàcola d'en Jordi Pedret
Des de 1987 (Julio)
Bitàcola d'en Cristian Rastrojo
Bitàcola d'Antoni Manchado
Bitàcola de José A.Donaire
Bitàcola d'en Ramon Bassas
Bitàcola d'en David Maldonado
Bitàcola d'Enrique Castro
Bitàcola d'en Francesc González
Bitàcola d'en Gustavo Cuadrado
Bitàcola d'en Jaume Collboni
Bitàcola de na Jessica Fillol
A las Barricadas
Bitàcola d'en José Crespín
Bitàcola d'en Pep Fèlix Ballesteros
Blog Bitxo
Bitàcola d'en Juanma Jaime
Bitàcola de na Lourdes Muñoz
Bitàcola de na Lucía Solís
Bitàcola de na Paqui Soriano
Nova Revolució
Des de Sants
La Taverna
Bitàcola de na Yolanda Vicente
ACSUR
AEP
AJEC
Alternative Info. Center
Apropament (Catalunya)
Apropament (Madrid)
B'Tselem (ONG Israel)
Comissions Obreres
Contra la Monarquia
Diari Diagonal
Die Tageszeitung (Taz)
El 75è aniversari de la IIª República
El Plural
El Socialista
Free the USA!
FRELIMO
Frente Farabundo Martí
Gush Shalom
Il Manifesto
Indymedia Barcelona
Internacional Socialista
Joventut Socialista de Barcelona
Joventut Socialista de Catalunya
Joventut Socialista de L'Eixample
La Factoría
La Factoria Socialista
Le Monde Diplomatique
Lliga per la Laïcitat
Movimiento Renovador Sandinista
New York Times
Nodo50
Nou Cicle
OAP
Parti Socialiste (França)
Pau Ara (Israel-Palestina)
PSC
Rebelión
Refusenik (objectors Israel)
SPD
The Guardian
The New Left Review
The New Yorker
The Socialist Worker
Unió General de Treballadors
URNG
today
August 2008
July 2008
June 2008
May 2008
April 2008
March 2008
February 2008
January 2008
December 2007
November 2007
October 2007
September 2007
August 2007
July 2007
June 2007
May 2007
April 2007
March 2007
February 2007
January 2007
December 2006
November 2006
October 2006
September 2006
August 2006
July 2006
June 2006
May 2006
April 2006
March 2006
February 2006
January 2006
December 2005
November 2005
October 2005
September 2005
August 2005
July 2005
June 2005
May 2005
April 2005
March 2005
February 2005
cites
cultura
dret
economia
historia de la jsc
humor
internet
llibres
memoria historica
música
politica
tecnologia
viatges
Optimitzat per a Netscape 7.2 i Mozilla Firefox 1.0.1
Millor visualització a 1024x768
Ho diu ben clar
La proposta de directiva europea de temps de treball que pretén permetre jornades laborals de fins a 65 hores setmanals estableix que es pugui fer sempre que hi hagi acord individual entre l'empresari i el treballador en qüestió. Hem insistit en que afirmar la voluntarietat del pacte entre empresari i treballador per fixar la jornada i retribucions resulta practicament un exercici de cinisme, per tal com la posició dominant de l'empresari a l'hora de pactar converteix la capacitat negociadora del treballador individual en nul·la, a la pràctica. El Roto, genial com sempre, ens ho deia ben clarament en la seva vinyeta d'ahir a El País.Ni el liberal més radical...
Llegint el llibre del professor Fabian Estapé "Vida y obra de Ildefonso Cerdà" he trobat una cita que em sembla impagable.
Escrit el 1971, encara en dictadura hi trobem un paràgraf que en el cas del llibre és aplicable a l'urbanisme, però la reflexió és: Per què no s'aplica a d'altre camps? Per què només a la planificació urbanística?.
Cal dir que l'urbanisme és de fet una de les arts aquitectòniques que té un efecte més desisori sobre la qualitat de vida dels ciutadans en la seva vessant pública i és precissament per això que el professor Estapé va escriure el 1971:
"Nadie, ni siquiera los economistas liberales de talante más radical, confían en el mercado, en las leyes "inmutables" de la oferta y de la demanda, para encauzar la vida de las ciudades, para facilitar el desarrollo de cada uno de los individuos de la comunidad. Y así es frecuente y común asistir a la aparente contradicción que presentan determinados sistemas económicos autenticamente encaminados hacia el máximo respeto posible a la propiedad privada y a la iniciativa individual, pero que hacen del urbanismo i del problema de la vivienda una clara excepción a los criterios generales."
La planificació urbanística, és inqüestionable doncs que sigui de titularitat pública, el problema rau en aconseguir que més elements de la nostra vida quotidiana també ho siguin.
Política o espectacle??
Sembla ser que, vist el que ha passat aquest cap de setmana, a ERC li han agradat aquelles pel•lícules que s’explicaven per trilogies (El Padrino, El Senyor dels Anells, Star Wars…) i han sabut experimentar amb els grans recursos del gènere…
Fa uns dies semblava que amb l’elecció de President i Secretari General semblava tot decidit però resulta que anàvem errats. Ens vam adonar que la votació important era el Congrés que escollia la Comissió Executiva. Novament, tots expectants per veure els resultats….
Realment aquest cap de setmana ha semblat digne dels millors guions… Pactes encoberts, pactes trencats per haver enviat missatges de text a qui no tocava, personatges vetats, i un llarg etcètera. El millor de tot és que quan semblava que s’acabava tot i podríem menjar perdius resulta que ens hem d’esperar un any més a un nou Congrés, aquest cop extraordinari, per tal de saber com s’acaba tot.... És a dir, ens hem d’esperar a la tercera part per saber si fan les paus, si segueixen en guerra, si es casen o ves a saber què.
Per si de cas, tenim el Colom a CDC preparant el que sembla que sigui una preqüela, per acabar-ho d’adobar…
En el cas de la política espanyola, ens trobem amb un panorama similar en un partit que sembla estar a les antípodes de ERC… els congressos del PP!! Rajoy vs Aguirre, Rajoy vs Costa, Gallardón vs Aguirre i d’altres combats amb uns diàlegs que semblen més les promocions de Pressing Catch que propostes polítiques, com també està passant al PPC..
No és la intenció d’aquest post ni crec que hagi de ser la d’aquest blog comentar o posicionar-se sobre cadascun dels congressos a què faig referència. Els seus militants decidiran el que creuen que és millor per al seu partit. En això, res a dir. Però sí que seria d’agraïr que ho arreglin d’una vegada i ens deixin respirar tranquils. Si sempre hem vist que els culebrots els passaven just després dels noticiaris, tinc la sensació que ara ens els posen dins el mateix noticiari. I després algú encara es preguntarà perquè no el prenen com un partit seriós, però la pregunta que em faig jo, i potser algú es farà és saber de què parlen en abdós casos. Tenim molt clar de QUI parlen, però el QUÈ, el COM, el PERQUÈ... Aquestes tres preguntes que marquen, amb d'altres, un discurs polític semblen no tenir resposta. S'ha substituït la política per l'espectacle... Quina pena!
En acció!
Envia un correu-e de protesta contra la proposta de directiva que permet la jornada laboral de 65 hores setmanals, amb un sol clic, a tots els eurodiputats espanyols:
Enguany, per quarta vegada, es celebren del 7 a l'11 de juliol les jornades per la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC). Aquestes jornades, sota el lema "La Universitat al carrer, el carrer a la Universitat", pretenen crear un punt de reflexió i propostes de futur des de l'esquerra social catalana, amb una visió crítica de la societat i un anhel transformador. És per això que us animem a conèixer el programa de les sessions d'aquest 2008 (feu clic aquí), i que us animem a que us hi inscriviu. El 1906 o el 2008?
El 1906 són de nou els sectors miners d’ Astúries i Bilbao, sota l’ hegemonia sindical de l’ ugetisme socialista, els que comencen les vagues. En aquest cicle es poden detectar alguns aspectes comuns. Les vagues encara tenen un caràcter defensiu. Una de les reivindicacions és la jornada laboral de les vuit hores.
Hem rebut avui una notícia amb estupefacció. Els ministres de Treball de la Unió Europea han decidit aprovar una directiva que modifica la regulació de la jornada màxima de treball, fixada en 48 hores setmanals, i possibilitar que la jornada es prolongui fins a les 60 hores en el cas general i fins a les 65 hores setmanals en casos especials. L'acord és clarament contrari a les regulacions de l'Organització Internacional del Treball, que fa 91 anys que fixen la jornada laboral en un màxim de 48 hores setmanals. La mesura, que encara ha de ser debatuda pel Parlament Europeu, ha prosperat perquè un sector de països europeus, encapçalats per França, Itàlia, Alemanya i el Regne Unit, ha aconseguit imposar les seves tesis sobre el sector de països europeus que s'hi oposen, liderats per Espanya.Ara que estem de crisi...
Definitivament el sistema ja s'ha canviat el vestit i s'ha posat el vestit de crisi, cenyit, amb el cinturó apretat, i la faixa ben subjecta.
Una nova etapa inflacionista ens farà perdre poder adquisitiu a tope, s'està creant una bossa d'atur a passos agegantats i el sector de la construcció es troba paralitzat.
Però d'aquestes premises de crisi hi han alguns elements que em fan ser optimista, sobretot pel què fa l'economia catalana:
Primera: tot i trobar-nos amb el sector de la construcció aturat, no hi ha decreixement econòmic, només desaccelareció. Sembla que a la crisi li costa contagiar-se a d'altres sectors.
Segona: tot apunta que la campanya turística serà bona, cosa que pot representar una injecció de capital per la nostra economia molt important. Un repunt de la liquidesa que pot ajurdar-nos a fer les inversions necessàries per afrontar la situació de crisi.
Tercera: Els moviments migratoris s'estavilitzen, països com Rumania que es troben en creixement econòmic estan fent bones ofertes a treballadors compatriotes seus de la UE perquè tornin al seu país.
Quarta: Si es concreten les propostes sobre la intervenció pública en el mercat de l'habitatge en els sentit de convertir en habitatge protegit totes aquelles promocions que han quedat a mitges, o són deficitàries o simplement les promotores privades han fet fallida, això pot esdevenir en una política barata de creació d'habitatge públic i de contenció de la crisi.
Cinquena: el preu del petroli no ens ha d'espantar excessivament, certament és molt car, però si ara no tirem endavant polítiques serioses d'estalvi energètic quan les farem? I pel què fa als sector dependents del gasoil, transportistes pescadors etc. les seves protestes han de servir perquè puguin repercutir l'increment dels costos en el preu. (però el tema petroli requereix un article a part).
Crec que de moment a Espanya estem aguantant, però de moment, caldrà veure com es comporta el sector bancari amb les hipoteques, com evoluciona el petroli i fins on arriba la inflació.
