start your own blog now!
 
Read other blogs...

Temps de Canvi

Un punt de vista socialista

Contacte

Blogger:
Name: Temps de Canvi
Temps de canvi és una obra col·lectiva de reflexió política. No pretenem altra cosa que aportar una perspectiva socialista sobre el món que ens envolta.

En campanya


Mobilitzem-nos contra la jornada de 65 hores setmanals
Aturem la jornada de 65 hores!

Mobilitzem-nos contra la jornada de 65 hores setmanals
Aturem la jornada de 65 hores!

La República
Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya

Cap a la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya!

SPANISH, ENGLISH, FRENCH, AND GERMAN VERSION


Fotos recents

Michel Fugain - Le chiffon rouge
Other media

Sindicació


 RSS 2.0
ATOM 0.3
This blog powered by motime.com

Comptador

Blog visitat *loading* vegades

Locations of visitors to this page

Auditado por Hispavisitas.com

Titulars



Qui ens enllaça?

Estem a

Vota'm al TOP CATALÀ!

Blogarama - The Blog Directory

directorio de blogs en español

directorio de weblogs. bitadir

Navega amb Firefox!


Optimització

Optimitzat per a Netscape 7.2 i Mozilla Firefox 1.0.1
Millor visualització a 1024x768

Contact me
My profile
Linkme
Subscribe to this blog

Home » April 2008
04/30/08

Primer de Maig

Demà a les 11.30 hores, a Ronda de Sant Pere amb Passeig de Gràcia, els companys d'UGT i CCOO ens convoquen a participar a la manifestació del Primer de Maig.

Es podria pensar que aquesta és una data que ha anat quedant sense sentit, o que la mobilització que es du a terme aquest dia no és altra cosa que un ritual o una cerimònia, o simplement un motiu per retrobar-se amb els companys i estar junts, però no és així. En primer terme, perquè el moment que viu l'economia mundial ens ha d'incitar a l'acció, ja que la perspectiva d'una crisi econòmica a escala mundial i d'una carestia dels aliments bàsics que l'agreugi no ens permet relaxar-nos, sinó que ens reclama exigir polítiques per fer front a la crisi i a les seves causes i responsables. En segon terme, perquè subsisteixen al nostre país nombroses qüestions per les quals cal mostrar la fortalesa i determinació del moviment obrer i reivindicar que es posi el fil a l'agulla: la lluita contra la precarietat, la temporalitat, la pobresa o l'exclusió, la reivindicació de millors salaris i horaris racionals, la lluita contra l'ocupació submergida i el frau en la contractació, per la igualtat home-dona en el treball i en les retribucions, per la plena integració dels treballadors immigrats, contra la sinistralitat laboral, per polítiques públiques d'habitatge que siguin realment ambicioses, per una aposta ferma pels serveis públics i per la sanitat i l'ensenyament públic i de qualitat, i un llarg etcètera de motius concrets i que ens toquen de ben a la vora pels quals cal anar a la manifestació del Primer de Maig.

Però també hi ha motius que no ens són tan propers en allò quotidià, però sí en allò que tenim (nosaltres i la jornada del Primer de Maig), d'internacionalistes: en solidaritat amb tots els treballadors del planeta que pateixen condicions de treball indignes i insalubres a canvi de salaris de misèria, en solidaritat amb tots els treballadors que no poden sindicar-se, amb els sindicalistes empresonats i assassinats per defensar la causa del treball front al capital, en record dels qui ens han precedit en la lluita i per recordar l'origen tràgic d'aquest dia del treball, ja fa 122 anys, i als màrtirs de Chicago.

Demà, 1 de maig, caminem tots junts per un treball digne i estable amb salaris justos, i per construir una societat més justa. No hi falteu!

Enviat per: FerranPedret a les 19:41 | Enllaça | comments |
politica, economia

04/27/08

Maig del 68

Enguany farà 40 anys del Maig del 68. L'esclat revolucionari dels estudiants francesos va ser potser el més significatiu dels moviments de masses que varen tenir lloc aquell any, però no pas l'únic: de Berkeley i Nova York a Praga, Torí, Bolònia,Tòquio, Ciutat de Mèxic o Rio de Janeiro, a tot el món aquell any es va fer notar l'esperit contestatari d'estudiants i treballadors que es regiraven contra un sistema del qual no volien formar part, que volien transformar radicalment i profunda. Evidentment les circumstàncies locals foren molt diverses, i la situació de la Praga revolucionària, lluitant per un socialisme amb rostre humà contra l'aberració estalinista, dista molt de la del París que buscava la platja sota les llambordes, però malgrat tot es pot establir un fil comú d'exasperació, anhel profund de canviar la vida, i confrontació amb un poder autoritari.

Molt s'ha escrit sobre aquells fets i les seves conseqüències, i no és lloc aquest per aventurar tesis sobre l'èxit o el fracàs d'aquell moviment revolucionari tan espontani que gairebé va deixar fora de joc el disciplinat Partit Comunista Francès. El cert és que el món va ser diferent després de l'any 1968, i que la frustració dels objectius revolucionaris més ambiciosos no va ser un impediment per assolir l'hegemonia del discurs d'esquerres durant, almenys, els següents 15 anys, a més de notables canvis pel que fa a l'exercici de la llibertat individual i el comportament social.



Potser cal plantejar-se si un dels problemes que arrossega avui l'esquerra no és l'haver desistit de qüestionar el sistema en la seva globalitat, com ho feien els estudiants de Nanterre o de la Sorbona. El rebuig frontal a formar part d'un sistema d'explotació, i per assentar les bases d'una societat nova, inspirava els qui aixecaven barricades al Quartier Latin sota els gasos lacrimògens. Som nosaltres qui ens hem de preguntar ara fins a on estem disposats a deixar que es consolidi l'actual estat de coses, i si la societat actual no exigeix de nosaltres, els qui discrepem de la ideologia capitalista, redoblar els esforços per bastir les bases d'aquesta societat nova, més justa i igualitària, en què tants bons homes i dones han somniat i per la qual tants esforços s'han fet i tants bons companys s'han sacrificat.

Particularment, si em pregunten, us diré el que es cridava pel Boulevard Saint Germain ara fa 40 anys: Nous irons jusqu'au bout!

Enviat per: FerranPedret a les 17:36 | Enllaça | comments |
memoria historica, politica

04/23/08

En el dia del llibre i la rosa...

Aneu a passejar per les places i carrers, admireu l'ambient increïble que viu Barcelona en un dia teòricament feiner, compreu roses o proveu d'esquivar els venedors i venedores que us assaltaran a cada pas, mireu i regireu llibres, compreu-los i llegiu-los, o compartiu-los, amareu-vos de literatura...i no feu massa cas dels crítics.

Enviat per: FerranPedret a les 09:56 | Enllaça | comments |
cultura, humor, llibres

04/17/08

Espavileu-vos, els 400 euros  ja són aquí

Llegeixo en premsa que es preveu  fer la devolució dels 400 euros previstos a la nòmina de juliol. De ben segur que hi haurà força gent que li seran d'utilitat, que els ajudaran a tapar algun forat, o acabar de pagar alguna cosa.

Des del primer dia hem valorat la proposta del 400 euros des de Temps de Canvi com a bona proposta, per ser de forma efectiva redistributiva (400 euros per una renda de 18.000 és molt més percentatge que per una renda de 60.000), per ser dinamitzadora, per ser justa ja que un dels proposits de l'Estat no és generar superàvit com una empresa. I per tant, si la comptabilitat nacional ho permet, mil vegades prefereixo procedir a una devolució que no pas una rebaixa fiscal de les rendes altes com proposava el PP.

Però què faran els que tenen renda raonable? Com es gastarà els quartos el gruix de "classe mitjana catalana"?

Estic convençut que el sector de l'hosteleria i el turisme ja es frega les mans, la conseqüencia immediata quan et donen 400 euros en efectiu és: "iupi, farra gratis!!!"

Serà impossible trobar bitllet per un finde a Roma amb lowcost, no hi haurà taules als restaurants, i les cases rurals semblaran vagons del metro en hora punta.

Quants aprofitaran per dir "avui no demano vi de la casa, demanarem un Juvé Camps a la salut de'n Pere Solbes".

Quants bolsos mandarina es vendran? Quanta gent anirà de rebaixes amb la butxaca especialment plena?

Quants aprofitaran per fer un regal d'aniversari especialment esplèndit? Tan de bo els que fem l'aniversari a final de juliol en sortim beneficiats i rebem 400 euros del ministre i un regal valorat exactament en 400 euros de la nostra parella o amics.

Quantes botigues posaran un cartell de "no sap què fer amb els 400 euros? gasti-se'ls aquí!"

Si des del socialisme sempre hem reivindicat el dret al descans,  em sembla també profundament socialista reivindicar el dret a un petit caprici.

I amb una mica de sort, les rebaixes compensaran el caracter inflacionista de la mesura, per tant benvinguda sigui.

 

Enviat per: joanriera a les 12:34 | Enllaça | comments (1) |
economia

04/16/08

Homenatge a la República i als milicians que la van defensar

Com cada any, i ja en fa 11, la Federació de Barcelona de la Joventut Socialista de Catalunya organitza un homenatge als milicians i milicianes que varen lluitar per defensar la legalitat republicana contra la insurrecció feixista de 1936. L'acte tindrà lloc a la Plaça de Sant Josep Oriol, que entre 1937 i 1939 va rebre el nom de Plaça del Milicià Desconegut, el proper dissabte dia 19 d'abril, a les 17 hores, i comptarem amb les intervencions de Javier López, Primer Secretari de la JSC-Barcelona i Carles Martí, Primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Barcelona i membre de la Comissió Executiva del PSC. Comptarem també amb la presència d'excombatents republicans, i l'acte acabarà amb un petit recital musical i un refrigeri.

Des de fa dos anys, i a iniciativa de la JSC-Barcelona, podem trobar-hi una plaça commemorativa amb la inscripció "Plaça del Milicià Desconegut. 1937-1939. En memòria d'aquells que varen perdre la vida per defensar la llibertat."

En aquells moments històrics la classe treballadora i totes les persones que creien en la possibilitat de construir un país basat en els ideals de llibertat, igualtat, justícia social i solidaritat varen lluitar amb determinació i coratge per defensar les conquestes assolides amb la República i per transformar radicalment la societat existent. Avui recordem el seu exemple amb orgull i admiració, i ens proposem estar a l'alçada dels alts ideals que els inspiraren en el combat.

Us esperem a tots i totes en aquest homenatge. Visca la República!

Enviat per: FerranPedret a les 13:58 | Enllaça | comments |
historia de la jsc, memoria historica, politica

Del poder de la banca

"I believe that banking institutions are more dangerous than armies... If the American people ever allow private banks to control the issue of currency (...) the banks and corporations that will grow up around them will deprive the people of their property until their children wake up homeless on the continent their fathers conquered."


"Crec que les institucions bancàries són més perilloses que els exèrcits... si el poble americà mai deixa que els bancs provats controlin l'emissió de moneda (...) els bancs i les empreses que creixeran al seu voltant privaran el poble de les seves propietats fins que llurs fills es llevin sense sostre en el continent que els seus pares varen conquerir."

Thomas Jefferson (1743-1826, tercer president dels Estats Units d'Amèrica)

Enviat per: FerranPedret a les 11:02 | Enllaça | comments |
cites, politica, economia

04/14/08

14 d'abril


En el 77è aniversari de la proclamació de la IIa República Espanyola, afirmem un cop més el nostre compromís amb el projecte republicà. La República és per a nosaltres una aspiració concreta, la possibilitat de realitzar els valors de la llibertat, la igualtat i la solidaritat dotant-nos d'un Estat plenament democràtic, social, laic i federal. L'ideal republicà d'una ciutadania conscient i compromesa, realment lliure i igual, és encara un horitzó a assolir. Cal treballar-hi molt, i formar una majoria social favorable al projecte republicà. Recordem amb admiració i orgull als defensors de la IIa República i les realitzacions assolides en el breu període republicà. Treballem amb ganes, serenitat i intel·ligència per la construcció de la IIIa República.

Enviat per: FerranPedret a les 12:46 | Enllaça | comments (2) |
memoria historica, politica

04/12/08

Estem a prop de la normalització com a país?

No recordo en molts anys cap polèmica amb el govern d'Espanya que no giri entorn de qüestions identitàries: que si els papers de Salamanca, que si l'Estatut, que si el peix al cove, que si el respecte de les llengües, que si declaracions identitaries d'un nacionalisme espanyol excloent (i viceversa), i un munt d'etcèteres.

D'altra banda però ara ens trobem immersos en una nova polèmica, la de l'aigua, però el què és clar i obvi, és que en aquesta polèmica no hi ha cap debat identitari barrejat, simplement s'oposen dos punts de vista de dos governs diferents.

Així doncs estem davant possiblement d'un conflicte polític que supera la qüestió nacional i que possiblement el podriem emmarcar dins dels típics conflictes competencials i de punt de vista que viuen tots els països amb sobirania compartida.

Superat ja el concepte Estat-Nació, és sota el nou concepte de sobirania compartida com s'articula la nostra societat europea moderna, el qual estreny llaços i força l'enteniment i la cultura de la pau.

Tot sovint veiem en les pàgines de diaris com la UE intervé davant de conflictes entre governs o com els landers alemanys tenen conflictes entre ells que resolen amistosament.

Possiblement, ara haguem entrat al nostre país en aquesta era, una nova etapa on els conflictes i debats, interns o externs (entre governs) són precíssament per tirar endavant projectes i millorar la qualitat de vida del poble, deixant la construcció nacional com una qüestió interna nostra com a poble.

Possiblement, ara la nostra vertebració al voltant d'una cultura i una llengua depengui només de nosaltres i la nostra responsabilitat. I ja no poguem carregar les culpes als nostres germans veïns.

Enviat per: joanriera a les 18:13 | Enllaça | comments |
politica

04/11/08

Art en nous formats

És conegut per tots que des de la revolució de les TIC apareixen noves expressions artístiques que se n'aprofiten de les tecnologies. Fins hi tot, ja s'ha realitzat el primer festival de cinema rodat amb càmera de telèfon mòbil.

A continuació deixo una magnifíca expressió d'aquestes, un homenatge en format video del joc que tot just fa ben poc hem celebrat el seu XX aniversari, el Tetris, i que forma part de la cultura d'una generació.

 

Enviat per: joanriera a les 17:23 | Enllaça | comments |
cultura, internet

04/10/08

Xina, Tibet, els JJOO i la hipocresia benestant
 
Arrel de la celebració dels propers JJOO de Pequín el proper estiu, i concretament aquests darrers dies aprofitant el tradicional recorregut de la flama olímpica, arreu del planeta es succeeixen protestes en contra del govern xinès per la seva falta de democràcia i llibertat i per les reiterades accions contra els drets humans, tant contra la població xinesa en si, com molt especialment per la postura xinesa vers el Tibet, la seva població i la resposta donada a les protestes dutes a terme a diferents localitats tibetanes, però sobretot a Lhasa.
 
A més, avui mateix el Parlament Europeu ha aprovat amb una àmplia majoria instar als governs dels diferents països que conformen la UE a prendre una postura comuna davant els propers JJOO i a no descartar alguna mesura de boicot o protesta.
 
Bé, com us podeu imaginar, improbables lectors, estic totalment d’acord en què determinades actituds, i no poques, del govern xinès són molt reprovables per no dir coses més gruixudes, doncs resulta evident que la manca de democràcia, llibertat i continua trepitjada de drets humans bàsics a Xina clamen al cel, ara bé, la hipocresia de l’anomenat món occidental i la ja fastigosa mania de voler donar lliçons de les potències del també anomenat 1r món, em semblem igual de reprovables, fastigoses i lamentables.
 
Primer de tot, perquè Xina al Tibet no ha fet res que quasi tots els països occidentals no hagin fet al llarg de la història a Àfrica o Sud Amèrica, segon perquè el Tibet no crec que es pugui considerar ni molt menys el paradigma de la democràcia i la llibertat, sinó un estat feudal on la gran majoria de la població no han estat res més al llarg de la seva història que servents d’una autocràcia religiosa que ha permès durant segles que el seu poble no es pugues desenvolupar, i que per descomptat no ha conegut mai la llibertat ni la democràcia de la mà del “gran Dalai Lama”.
 
Però el més greu és la petulància de recriminar a Xina unes actituds, lamentables certament, però que tots els que les recriminen han realitzat o realitzen encara actualment, però evidentment mantenint, quant no ampliant, tots els lligams econòmics possibles amb la potència econòmica xinesa, que a més, cada vegada va en augment. I és que tots els manifestants que aquests dies surten al carrer en favor del Tibet i en contra de Xina i tots els governants que de forma populista s’arrengleren amb el discurs demagògic, no obren la boca sobre Guantánamo, Aràbia Saudí, Israel i Palestina, la guerres de diamants d’Àfrica etc...que no només permeten, sinó que en molts casos promouen, provoquen i directament se’n beneficien.
 
L’actitud de Xina és lamentable, però si us plau, no donem lliçons fins que ens caigui la cara de vergonya i haguem demanat perdó a la humanitat pel que hem fet i el que estem fent, perquè entre moltes altres coses, la gran majoria dels membres del COI que han decidit que els propers JJOO es celebrin a Pequin són “respectables personatges de reconegut prestigi” en els mateixos països que avui, a través dels seus diputats a Estrasburg, s’han posat les mans al cap.
 
 
 

Enviat per: AlbertDeusedes a les 16:59 | Enllaça | comments (2) |
cultura, dret, memoria historica, politica