Temps de Canvi

Un punt de vista socialista

Noves idees, també a l'Eixample

Ahir, Dijous 28 de Juny de 2007 van ser escollits els nous consellers i conselleres de districte del PSC pel Districte de l'Eixample.

No és la meva intenció escriure sobre les virtuds i bondats dels companys i companyes que van ser escollides, ja que se'ls suposa a tot/es ells/es donada la seva vàlua ja demostrada, però sí que m'agradaria ressaltar diferents punts de vital importància pel mandat que tot just s'inicia.

En primer lloc, estem a l'espera de saber la distribució final del Plenari, que pot fer que dos companys més dels previstos fa deu dies, puguin acompanyar als altres quatre. Això és de vital importància des d'un punt de vista polític més que aritmètic. No es canviaran majories i, si fa no fa, el Plenari quedarà igual.

Però sí és de vital importància poder transmetre als veïns i veïnes de l'Eixample la imatge d'un equip cohesionat, plural, amb experiència, format i que treballa pel socialisme sense cap complexe. I dic aìxò perquè em dona la sensació que en els propers anys gairebé voldran que demanem perdó per estar al govern de la Ciutat i del Districte (CIU i la seva mania d'acusar que se'ls roben les institucions).

Crec que en aquest mandat serà de vital importància que el missatge de Partit no quedi diluït en l'acció de govern, del qual en som partíceps. Però si volem que la gent dels barris, les entitats, les associacions confiïn en nosaltres, han de veure clar el missatge del PSC. Em consta que sempre ha estat així, però vista la cada cop més llunyana percepció que tenen els ciutadans de la política (sobretot aquells que s'autodenominen d'esquerres), és important tornar a seduïr. Seduïr amb noves idees, seduïr amb la bona tasca de govern, seduïr portant la iniciativa, seduïr amb la convicció que només des del socialisme es fa municipalisme real. Seduïr, en definitiva, amb la nostra política.

Enviat per: JoanS a les 11:00 | Enllaça | comments |
politica

Recuperem el manifest groc

Quan una parella jove munta el pis, comença pels temes importants, mejador, dormitori i cuina deixant en darrer lloc la qüestió dels quadres.

Ara que poc a poc el pis va arribant a les seves fases finals ha arribat el moment dels quadres, i alhora de dur a emmarcar les làmines n'he recuperat una que vaig adquirir fa molts anys a la sortida d'una exposició sobre el jove Dalí que es va fer al palau Robert, una còpia del manifest Groc.

Es tracta d'un manifest signat el 1928 per Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch.

Tot i la seva antiguitat encara hi trobem elements de plena vigència, en cito alguns:

• Ens limitem a assenyalar el grotesc i tristíssim espectacle de la intel·lectualitat catalana d'avui, tancada en un ambient resclosit i putrefacte.
• La Cultura actual de Catalunya és inservible per a l'alegria de la nostra època. Res de més perillós, més fals i més adulterador.
• Denunciem la manca absoluta de decisió i d'audàcia
• Denunciem la por als nous fets, a les paraules, al risc del ridícul.

El trobareu complet fent clic aquí

Enviat per: joanriera a les 19:15 | Enllaça | comments |
cultura, politica

L'últim crit en finances les family offices

Personalment no recordo haver conegut mai ningú que sigui client de banca privada, això són coses de rics, però de rics de veritat.

Però el què m'indiga de veritat és que llegint un d'aquest diaris econòmics que llegeixo de vegades em trobo la frase "ara ser client de banca privada està passat de moda", només els pobres utilitzen els serveis de banca privada ara el què està més in és disposar d'una familiy office.

Una Family office és una mena de sucursal bancaria dedicada exclusivament a un client, i aleshores aquest equip es dedica a gestionar els bens del client ja siguin patrimoni immoble, actius financers, inversions empresarials, el que sigui, tot t'ho gestiona el teu equip de traders, brokers i administradors personalitzat i dedicat exclusivament per tu.

I el què és encara més interessant, aquest equip exclusiu acostuma a treballar amb el sistema d'arquitectura oberta, és a dir que no són fidels a cap banc ni caixa i cap tipus de títols financers sinó que indaguen el mercat internacional i et compren per tu (client) la millor oferta ja siguin cèdules hipotècàries de Caixa de Catalunya (tot un clàssic) o futur sobre empreses amb seu a les Caiman (que Andorra és pels "quieroynopuedo").

Si visites una web d'alguna agència de family office veurà que el requisit mínim per adquirir aquest servei és disposar de 2 milions d'euros de patrimoni personal i tot i així series dels clients petitons.

Al meu planeta de la mateixa manera que del networking se'n diu endoll, del family office se'n diu testaferro.

Jo si que puc afirmar que disposo d'un family office de veritat: arribo a la sucursal del Pg de Sant Joan i sempre saludo la Mercè (especialista en dir-me que no tinc prous punts estrella pel  regal que demano i acabem parlant que la qualitat de vida de Vilassar, que no li feia gaire il·lusió anar-hi però que tot hi això si viu bé), la Inma (companya de carrera i gran experta en denegar-me les operacions que vull  fer alegant que soc massa pobre per comprar, posem per cas, un pagaré de la Caixa) i el Sr.  Ramon (que a més de director és veí i també fa vida de barri, és de la colla dels de la parròquia). Això és familiaritat.

Enviat per: joanriera a les 15:27 | Enllaça | comments |
economia

“El Público”

 

Com sabeu, sembla que al setembre d’aquest mateix any tindrem un nou diari de pagament a nivell estatal,“El Público”, que pretén rivalitzar directament amb “El País” i buscar decididament el lector jove i d’esquerres. El projecte es veu que està força avançat i només falten acabar de tancar detalls amb inversors estrangers, concretament amb el Grupo Clarín.

 

La veritat és que quan em van comentar per primera vegada la “bona nova”, vaig reaccionar de forma escèptica, però de seguida l’escepticisme es va convertir en optimisme a l’investigar una mica, ja que darrera del projecte de llançament a nivell estatal de “El Público” hi ha un grup d’empresaris catalans, vinculats a la televisió, que fan que d’entrada, puguem dir allò tant popularment acceptat de: “Té bona pinta”.

 

I és que, i ja anant al gra, encapçalant el projecte arriscat, ambiciós, però més que prometedor i il·lusionant hi trobem José  Miguel Contreras (La Sexta) i el jove periodista i blogger provinent de les files de PRISA Ignacio Escolar, però sobretot a un dels reis Midas de la comunicació, en Jaume Roures, és a dir Mediapro, productora de programes per a televisió com 59 Segundos i España Directo, autèntic malson de la Caffarel, arrel precisament de la seva externalització en benefici de Mediapro, que ha posat en peu de guerra els treballadors/es de TVE.

 

Però és que a més Roures ha estat el productor de films com “Los Lunes al Sol” el “Comandante” de Oliver Stone o la més recent “Salvador” sobre la vida de Salvador Puig-Antich, i per si fos poc està negociant actualment la seva fusió amb la Globomedia d’Emilo Aragón (Los Serrano, Mis adorables vecinos.).

 

Però és que darrera de Mediapro, a banda d’Emilio Aragón i els seus socis, ara recentment incorporats a través d’una fusió, hi trobem noms com Tatxo Benet, 10 anys de Director d’Esports de TV3 i fundador de Audiovisual Sport que amb un 80% de participació de Sogecable controla els drets d’emissió de la Lliga de Futbol, per cert l’altre 20% d’Audiovisual Sport és de TV3 i Benet és el propietari de la U.E. Lleida.

 

El tercer home de Mediapro és Jaume Ferrús, director de TV3 durant 7 anys i actual director general de Canal Satélite Digital (Polanco), i el quart home és Juan Ruiz Gauna, director general de Sogetel, societat de Sogecable (Polanco) per l’explotació de negocis cinematogràfics, que després de dirigir el 1995 Telemadrid i convertir-se posteriorment en director general de Vía Digital (Telefònica) es va guanyar la fama de ser el cavall de Troya de Polanco i Roures en el món del futbol a Espanya.

 

Així doncs, estem davant d’una operació econòmica i comunicativa de primera magnitud, amb primeres espases del sector, i evidentment amb connexions empresarials, polítiques i econòmiques de primer ordre que arriben a punts veritablement còmics, doncs navegant per internet, i segons informa Arcadi Espada, una de les recents adquisicions de Mediapro ha estat la deficitària Mozart, SL, una empresa de muntatge propietat de la família de Carme Alcoriza, secretaria de Jordi Pujol, però és que els grans mai aposten a una sola carta, i potser per això a Mediapro hi treballa Airy Maragall, sí, sí, Maragall.

 

Bé, en tot cas, a ningú se li escapa que estem davant d’una operació de gran magnitud, que evidentment també té força a veure amb el descontentament de certes capes socials, econòmiques i polítiques de l’esquerra, descontentament al qual algunes males llengües hi afegeixen Ferraz i fins i tot Moncloa. Descontentament, com deia, amb el tracte recentment rebut, per exemple per “El País” a compte de l’anomenat Procés de Pau, les relacions amb Cuba i Venezuela o la visita del President de Bolívia, però el cert és que crec sincerament que ens hem de felicitar del naixement d’un nou diari, i més si aquest està dirigit per algú com Roures, que tot i anar amb helicòpter i facturar més de 200 milions d’euros es declara públicament marxista.

 

Enviat per: AlbertDeusedes a les 15:15 | Enllaça | comments (4) |
cultura, politica, economia

Voltors

 

Amb la voracitat pròpia dels voltors quan ensumen la mort, però en aquesta ocasió ensumant l’oportunitat d’aprofitar-la novament per provar d’obtenir rèdits electorals, els dirigents del Partit Popular s’han llançat en picat sobre els cossos sense vida dels sis soldats de l’exèrcit espanyol víctimes de l’atemptat ocorregut al sud del Líban. Els cega el desig de revenja pels seus errors a l’Iraq, i sempre han pretès equiparar la seva decisió d’enviar soldats espanyols a una guerra il·legal, il·legítima i injusta, amb la decisió del govern socialista d’enviar un contingent de soldats per formar part de la FINUL, la força d’interposició de l’ONU que és al sud del Líban des de fa dècades, provant de mantenir l’estabilitat i la pau a una de les regions més complexes i explosives del planeta. Per això insisteixen ara en exigir al president del govern, al company Zapatero, que reconegui que la missió al Líban és una missió de guerra. Doncs no, no és així, sinó que és clarament una missió de manteniment de la pau, exactament com ho han estat les missions de l’ONU als Balcans, en les quals ha participat activament Espanya, pagant també un alt cost en vides. Els soldats de l’exèrcit espanyol no són allà per guerrejar amb milícies o guerrilles de les desenes de grupuscles que operen al Líban, sinó per impedir accions violentes al llarg de la frontera entre Israel i el Líban que pugui desembocar en un nou drama com la guerra de l’estiu passat.

Al meu entendre, la tasca en la que participa Espanya al sud del Líban és de vital importància, i cal mantenir-la, millorant immediatament els equips dels quals estan dotats els soldats que hi són destacats, ja que el reconeixement per part del Ministre de Defensa, Antonio Alonso, de que els Blindats Mitjans sobre Rodes (veure foto), en els que patrullen els soldats espanyols, no estan equipats amb inhibidors de freqüència que impedeixin que s’activin bombes amb comandament a distància, és certament preocupant. I és cert que la resta de forces presents a la zona tampoc no en disposen, que només són obligatoris des del passat novembre i que estaven encarregats, i que instal·lar-los tampoc no servirà per evitar completament el risc de noves baixes en aquesta arriscada missió que busca protegir la població civil libanesa d’esclats de violència com els que els han colpejat sovint, però trobo que estem obligats a disposar tots els mitjans per garantir que els soldats de l’exèrcit espanyol puguin treballar en les màximes condicions de seguretat.

No s'hi val tot per intentar erosionar el govern, i és infame que s'intenti comparar la presència al Líban amb la presència de tropes espanyoles a l'Iraq, o amb el desastre del Yakovlév que es va estavellar a Turquia. Els sis soldats que dissortadament han mort mereixen el mateix reconeixement i consideració que tots els que han mort en missió a Bòsnia-Herzegovina.

 

Enviat per: FerranPedret a les 12:12 | Enllaça | comments |

S’apropa l’estiu....

 

Bé, és inevitable, s’apropa l’estiu, pels que ja em coneixeu ja sabeu que comença l’etapa més dura de l’any per mi, pels que no em coneixeu us ho resumiré fàcilment, la natura s’ha equivocat amb mi (moment de conyetes sobre el meu físic, ho accepto), però no em refereixo això, vull dir que no sé per quin “puto” error de merda (perdona pare, tu no tens la culpa, són les companyies) no he nascut a un lloc, no sé......, normal...... com Alaska o Islàndia, i en canvi he nascut perillosament a prop del tròpic de càncer.

 

Però tot i que pugui ser estrany tenint en compte la meva malaltissa obsessió a veure l’ampolla mig buida, he decidit fer un seguit de propostes perquè la gent com jo, que ara que arriben aquests dies desitjaria ser fill/a d’un esquimal, la gent normal vaja, pugui passar aquests mesos, que ara arriben, de la millor manera, de fet seria una gran victòria arriba a la plàcida tardor vius.

 

Propostes de Supervivència pels mesos d’Estiu:

 

• Per molt temptadora que sigui la proposta, eviteu, com sigui!!!, anar a la platja, les temperatures són realment extremes, i per si fos poc, estan plenes de sorra i gent!!!.
• Aneu de tant en tant a la nevera, obriu-la i seieu una estona davant.
• Va molt bé anar a dormir trompa, notes menys la calor i agafes el son miraculosament ràpid.
• Mengeu cada matí una ceba crua, és fastigós, ho sé, però no us picarà cap mosquit.
• Època molt adient per anar de compres a grans magatzems, tots tenen aire condicionat.
• Tot i que la multa no és menyspreable, no us poseu mai casc si aneu amb moto, evidentment podeu caure i obrir-vos-el, però si us el poseu no caureu, però morireu, el vostre cap pot agafar temperatures nuclears.
• És una època dura, és època de minifaldes, escots generosos, samarretes de tirants i abdominals perfectes (una altre error de la natura, jo no en tinc d’això!), però per res del món mireu al sexe contrari o el que us agradi pel carrer, la seva visió i els 45 graus a l’ombra poden provocar un col·lapse instantani.
• No us deixeu enganyar, si mengeu entrecot amb all i oli o peus de porc i un bon pastís de trufa, amb un bon vi, cava i havà, no tindreu més calor ni suareu més, suareu exactament el mateix, moltíssim. El que si és recomanable és afrontar aquests petits àpats ben preparat, és a dir en calçotets i sense samarreta.
• I sobretot agafeu vacances, perquè la calor asfixiant i l’habitual odi cap als companys de feina us pot convertit en un assassí en sèrie en contra de la vostra voluntat. A tenir en compte que la calor no es considera atenuant.

 

Espero haver contribuït a afrontar el que ens espera amb algunes recomanacions per fer-vos la vida més fàcil. Si no resulta no patiu, d’aquí res tornarà la tardor, i tornarem a viure com persones normals.

Enviat per: AlbertDeusedes a les 17:23 | Enllaça | comments |

Mas, Duran, Catalunya i el Ministeri.

 

Avui es veu que s’han reunit els líders de CDC i UDC, en Mas i en Duran respectivament, s’han reunit perquè com és sabut ja fa temps que en certs temes no es posen gaire d’acord, per dir-ho d’una manera planera.

 

Com és sabut en Duran defensa la idea de que si els resultats electorals a les properes generals ho permeten, CIU ha d’entrar al govern de l’Estat, ja sigui amb el PSOE o amb el PP, vaja que vol ser ministre i tant li fa amb qui o com es posi el notari.

 

Per altra banda en Mas, defensa que l’entrada o no de CIU al govern central ha d’anar precedida d’una contrapartida a Catalunya, vaja que vol ser President. I és així que la futura estratègia política de la dreta nacionalista catalana, tant a nivell autonòmic com estatal, està per decidir-se, a l’espera de com acaba el combat d’egos dels seus dirigents màxims, orgànics és clar, doncs és ben sabut que el màxim dirigent institucional de CIU, en Recoder, encara no ha obert boca.

 

Com comprendran, improbables lectors, el futur de CIU no és que em tregui la son, però el que de veritat em fa gràcia, per ser suau, és la idea que defensa en Mas, i suposem que una gran part de CDC, doncs suposem que Mas representa i defensa la majoria a CDC, o tampoc? Ho dic perquè també crèiem que representava el mateix a CIU, i en Duran ja ens ha deixat clar que res més lluny de la realitat.

 

En definitiva, trobo curiós, com deia, que el màxim representant, no sé si de CIU, però de moment sí de CDC, defensi que perquè CIU entri al govern central s’ha de posar sobre la taula el govern de la Generalitat i el tracte rebut a Catalunya per CIU, tracte que evidentment creu que no ha estat bo, no em preguntin perquè, però suposo que per l’habitual victimisme malaltís a que ens té acostumats la dreta nacionalista catalana.

 

Com deia, i perdonin els continus “interruptus”,  trobo curiós que el suposat líder de la dreta nacionalista catalana defensi, ara, aquesta posició, quan des del seu partit portem anys i panys, masses, escoltant discursets sobre la suposada “sucursalitat” del PSC, de lo vergonyat que resulta que primin els interessos a nivell d’Estat per sobre de Catalunya i altres demagògies i martingales per l’estil, ho trobo curiós, perquè, a banda que el discurset que portem anys suportant és d’allò més provincià, i sobretot, radicalment fals, ara sembla que és molt nacionalista i patriota, o almenys així, de ben segur, que ens ho intentaran vendre.

 

Segur que un cop presa la decisió, és a dir, un cop el combat d’egos hagi acabat, tornarem a sentir aquella cantarella, sigui quina sigui la decisió, del compromís amb la governabilitat, eufemisme convergent per justificar el tocar cuixa, o aquella altre: “Hem pres la decisió més bona per Catalunya”. I és que ja fa temps que ens afaitem i sabem que CIU sempre posa Catalunya per davant menys quan hi ha cuixa de per mig, que amb la pela no s’hi juga!. Però no patim, segur que trobaran la manera d’embolcallar-ho tot amb una gran senyera.

 

Bé, com us ho diria.....ja s’ho faran, i quan decideixin alguna cosa ja ens ho faran saber, si és que a l’endemà no diuen el contrari, perquè amb aquesta gent ja se sap....

 

 

Enviat per: AlbertDeusedes a les 15:07 | Enllaça | comments |
politica

Ara és hora d'escriure

Estem en el moment polític en què toca fer recapitulació de tots els temes que han anat sortint durant la campanya i començar  a fer, pels què els hi ha tocat governar, el pla de govern, i els que els hi ha tocat fer oposició, començar a definir la seva estratègia.

Tot i que la participació ciutadana és el què és, i no sempre compleix les espectatives que ens agradaria, crec que no ha de ser per la nostra falta voluntat de diàleg la poca participació.

Cal doncs, i us animo a tots els que poseu fil a l'agulla i feu plans d'actuació ambiciosos i transformadors des de la posició estigueu, els polítics per un costat i els ciutadans per l'altre. Tots hi hem de poder dir la nostra de cara a fer el pla de govern. Totes les aportacions seran vàlides i han de ser discutides.

És senzill dir-ho, però no tant fer-ho, ja que els plans transformadors sovint tenen afectacions i sinergies que topen amb interessos particulars de tot tipus, per tant, diàleg diàleg i diàleg.

Que no sigui dit que cap promesa electoral s'ha quedat en via morta.

Des de l'espai que a mi m'ha tocat estar estem treballant en fer una metodologia,  un cronograma i un primer document de treball per tal d'iniciar posteriorment el procés participatiu.

En la mesura que anem avançant, crec que potser serem capaços de generar algun tipus de document que sigui d'interès per tots de cara a disposar d'un petit "knowhow" útil per desenvolupar processos d'aquest estil. Miraré d'anar-los publicant.

Enviat per: joanriera a les 13:55 | Enllaça | comments |
politica

La nit de Sant Joan

Deixo la bonica cançó de'n Sisa, que gaudiu de la vesprada

Compte que avui és nit de bruixes.

Enviat per: joanriera a les 14:23 | Enllaça | comments |
cultura, música

Més clara i bella incitació a l'acció, impossible. Aquest és un magnífic graffitti que he descobert al blog d'en Carlos Serrano. Som-hi, a sembrar a dojo la llavor del socialisme!

Enviat per: FerranPedret a les 13:18 | Enllaça | comments |
cultura, politica