Temps de Canvi

Un punt de vista socialista

Un de llibres

La tarda de la jornada de reflexió passada em vaig escapar a una llibreria del carrer Mallorca (molt freqüentada per un company que treballa a Madrid) i vaig fer honor a una frase que algú em va dir una vegada, no sé si és d'una pel·lícula potser: "Davant d'una situació de crisi mental o dubte, cal recórrer als clàssics".

I  fent honor a la sentència vaig comprar un parell de llibres d'aquells que sempre havia volgut tenir, i espero algun dia tenir la oportunitat de llegir amb la fresca, calma, llum i pau necessàries.

Em refereixo a la traducció de Josep M. de Sagarra de la Divina Comèdia de Dant i a l'Odissea d'Homer traduïda per Carles Riba.

Són llibres complexos, que no se si arribaré a llegir mai completament, però de moment ja estan al prestatge de l'estudi esperant el moment en què hi hagi de recórrer.

Enviat per: joanriera a les 17:59 | Enllaça | comments |
llibres

Enviat per: FerranPedret a les 15:59 | Enllaça | comments (2) |
internet

ERC gesticula de nou

Ens assabentem de que els dirigents d'Esquerra Republicana de Catalunya a Barcelona han decidit no reeditar els acords amb el Partit dels Socialistes de Catalunya  i amb Iniciativa per Catalunya-Verds per fer de Barcelona una ciutat governada des de l'esquerra. En aquest moment no és possible saber si la decisió és ben ferma o pel contrari hi ha lloc per a la rectificació, però en qualsevol cas, i deixant per a més endavant l'anàlisi en profunditat d'aquesta trascendent decisió, pot resultar interessant analitzar les conseqüències en el futur immediat d'una decisió d'aquestes característiques.

En primer lloc, pel que fa a l'elecció del futur alcalde de Barcelona, la Llei Orgànica del Règim Electoral General preveu que si en primera votació el candidat a alcalde no obté la majoria absoluta, s'investeix com a alcalde el candidat que figura en el primer lloc de la llista més votada. És a dir, que en una primera votació es podria donar la situació que en Jordi Hereu obtingués 18 vots (14 del PSC, més 4 d'ICV), i es veiés superat per un Xavier Trias amb 19 vots (12 de CiU, més 7 del PP), amb la qual cosa ni un ni l'altre obtindrien la majoria absoluta, que es situa en 21 vots, i per tant en Jordi Hereu esdevindria alcalde de Barcelona com a cap de la llista més votada. Només en l'improbable cas que ERC sumés els seus vots als del PP per fer alcalde en Xavier Trias s'evitaria que fos alcalde en Jordi Hereu, el més recolzat pels ciutadans i les ciutadanes de Barcelona.

En seguirem parlant... Visca Barcelona socialista!

 

Enviat per: FerranPedret a les 14:51 | Enllaça | comments (2) |
politica

Una mirada socialista... i combativa

Navegant per internet he trobat aquesta fotografia, corresponent a una manifestació del darrer Primer de Maig, a Moscou.

Enviat per: FerranPedret a les 13:56 | Enllaça | comments (2) |
internet

Enviat per: FerranPedret a les 12:15 | Enllaça | comments (2) |
politica

El PSC es manté a l'Eixample

És gairevé un quart de cinc de la matinada. Fa una estona que he arribat a casa després d'una nit electoral màgica.

Ara la nit ja s'acaba i d'aquí una estona caldrà tornar a la feina i seguir treballant per allò que creiem.

Els resultats de la ciutat ràpidament els hem obtingut, però el repartiment d'escons del nostre districte l'he hagut de calcular jo mateix amb un excel elaborat a tal efecte i ....

A l'Eixample mantenim els resultats. 6 consellers CIU, 4 PSC, 2 ERC, 2 PP i 1 IC-V. Cosa que vol dir que el PSC manté la representació política que ja tenia tot i que el tripartit perd la majoria política al consell plenari.

Visca l'Eixample, visca el socialisme, visca Jordi Hereu.

Si voleu veure els resultats del nostre districte podeu fer clic aquí.

Així doncs caldrà obrir un periodes de converses amb la resta de grups alhora de fer govern, i cal estar a l'espectativa de quina serà l'estratègia dels altres grups.

Penso en canvi que la posició del PSC ha de ser clara, tenim un programa a l'Eixample a tirar endavant, tenim voluntat de govern i de transformació social i tenim escrit en un document sobre com ha de ser aquesta transformació de manera que hem de restar oberts al diàleg i a fer un pla d'actuació ambiciós i transformador.

 

Enviat per: joanriera a les 04:18 | Enllaça | comments (1) |
politica

Roig

La Joventut Socialista de Catalunya ha editat el número zero del que serà la seva nova publicació periòdica, i ho ha fet recuperant una històrica capçalera del moviment socialista juvenil català: Roig. Aquest és el nom que va rebre una magnífica revista que es va publicar fins a principìs de la dècada dels 90, i ara torna en format tabloide i una tirada inicial de 25.000 exemplars. Es distribuirà a diversos punts dels pobles i ciutats de Catalunya i també a les universitats públiques. Esperem que tingui un llarg recorregut i es consolidi com una publicació de referència entre els joves de Catalunya.

A més, com que us l'enllaço a continuació, seria absurd amagar-vos que m'ha fet il·lusió que la organització en la que milito m'hagi demanat que en redacti un article, i que és per a mi un orgull participar del naixement d'aquest projecte tan interessant. Ja em direu què en penseu, de l'article que es titula "Empènyer el futur".

A més, ara de nou els de la JSC podrem fer conyeta amb allò de : "Company, llegeix i difon la premsa del partit ! "

Cliqueu a la icona del PDF per obrir l'arxiu que conté el Roig núm.0

Enviat per: FerranPedret a les 18:22 | Enllaça | comments (1) |
historia de la jsc, politica

69 epigrames eròtics

He de fer una altra recomanació que acabo de trobar, es tracta d'una col·lecció de 69 epigrames eròtics de la poetessa i relataire Eva Busom. Recórrer a la literatura eròtica o simplement a la seva pràctica també és una bona opció d'esbarjo (en referència al post anterior).

No sé ni qui és ni què fa aquesta autora, l'he descobert de casualitat, però els seus escrits són magnífics, alguns suggerents  per la seva insinuació, altres suggerents per la seva explicitat, però en definitiva suggerents.

No poso l'enllaç, espavileu-vos, que és senzill amb les pistes que he donat.

En deixo un pessic dels 69 epigrames:

46
Cos carnal i misteriós
poblat de fosc pèl als intersticis,
deixa'm olorar els rodons racons,
deixa'm que, inquietament, l'estimi.

15
La llengua llepa els llavis
molsuts i sortits:
entre un plec i l'altre
hi ha tot el meu desig.

18
Amb el tou dels dits
al meu cos lliurat
plantes rius i prades,
úniques veritats.

27
Llavis que traspuen
salabror vital:
salada és l'escletxa
del cel terrenal.

Enviat per: joanriera a les 17:33 | Enllaça | comments |
cultura

Alea jacta est, celebrem-ho amb un arròs al forn

Queden poc més de 6 hores per acabar la campanya, i  poc més de 48 per saber-ne el  resultat, per tant és moment ja de parlar d'una altra cosa i dedicar el temps que queda fins diumenge a activitats d'esbarjo.

Jo vull recomanar-vos, que en aquestes hores de descans, us apunteu al concurs nacional d'arròs al forn que es celebrarà a Xàtiva el proper 18 de juny. A internet, aquest calaix de sastre que té de tot, hi trobareu la web http://www.arrosalforn.com/ , una web dedicada exclusivament a aquest plat tant nostrat.

"Bullirà el mar com la cassola al forn" comença la web citant Ausias March, i a partir d'aquí en pots consultar la història de la preciada vianda, receptes, i el què és més important, una guia de restaurants que permet organitzar-se una bonica excursió amb l'excusa de tastar l'arròs al forn d'aquí o d'allà.

Personalment em decanto per la recepta amb naps i butifarró, però tampoc li faria un lleig a qualsevol altra recepta.

L'arròs al forn mou més persones del què sembla, si al google poses "arròs al forn" apareixen  9.720 entrades, i cadascuna mostra el seu element excepcional, el toc que la fa personal o simplement  la recepta més senzilla.

Bon profit.

Enviat per: joanriera a les 17:18 | Enllaça | comments |
cultura, internet, cites

La nostra dreta

Si ens hi fixem, arreu d'Europa s'ha estès entre els partits de dreta una nova doctrina política importada dels tallers de pensament més conservadors i reaccionaris dels Estats Units. A cavall del discurs i les pràctiques neoliberals, a cavall de la contrarrevolució conser- vadora, a cavall de la precarietat que ens imposen i que fa viure a molts amb angoixa pel futur, s'ha estudiat i planificat una nova estratègia de la dreta de retenir el poder i mantenir l'actual estat de coses. Aquesta nova estratègia, aplicada amb intensa devoció pels màxims exponents de la rància dreta europea (per molt que es presentin com productes dissenyats en un laboratori ideològic d'avantguarda), és la de la rendibilització de la gestió de la por.

De Sarkozy i els bessons polonesos, passant pel Papa Benet XVI, fins a Aznar-Rajoy (cada cop em costa més distingir-los), les dretes es situen en una estratègia relativament senzilla i destinada a polsar els sentiments atàvics de cadascú, un d'ells la por. Per això s'alcen banderes com la identitat, la religió i la seguretat i es prescindeix del debat racional sobre els problemes socials i econòmics concrets, i especialment sobre aquells que poden trobar-se en la base, com a causa estructural, d'un possible problema de seguretat. També refusen aportar solucions integrals, necessàriament complexes, a una societat que també és creixentment complexa, sinó que prefereixen la juxtaposició d'eslògans fàcils de digerir, com si d'un format de píndoles publicitàries es tractés. Per això podem trobar missatges dels líders de la dreta que diuen que qualsevol vot que no sigui per al PP és per a ETA (quin immens favor li fa la dreta a ETA, atribuint-li un protagonisme que per ella mateixa no tindria, a aquestes alçades, i sobretot atribuint-li tants suposats amics). Per això els sentim agitar el tema de la seguretat, reclamant contínuament més policia. Per això no dubten en acostar-se a l'extrema dreta europea i esgargamellar-se contra la immigració, esperant el rèdit electoral que els pugui proporcionar.

Davant de tot això, l'esquerra no es pot acomplexar, ni tampoc amotllar el seu discurs a les exigències d'un guió que la dreta ens vol imposar per dur-nos al seu terreny. L'esquerra i els socialistes no hem de parlar de seguretat, de terrorisme, d'immigració? Sí que ho hem de fer, ja que són qüestions que preocupen a la gent, i especialment a les classes populars i treballadores, que pateixen de primera mà els efectes dels nous fenomens econòmics i socials i sovint es senten desamparades per unes institucions que donen imatge de desbordament. Però ho hem de fer sense abandonar la nostra capacitat d'analitzar les causes reals d'aquests fenomens, idear la forma de convertir els reptes en oportunitats per millorar la societat, i procurant elaborar un discurs integral de seguretat, que no només ha d'incloure els aspectes policials, sinó el paper preventiu que juguen unes polítiques socials ben dissenyades i finançades i un Estat del Benestar fort, que permeti evitar les situacions que fan que alguna gent es vegi abocada a delinquir. A més, cal traduir aquest discurs en un esforç per augmentar la cohesió social i la qualitat de vida a tots els barris de les nostres ciutats, especialment als més castigats en els darrers anys. Aquest n'és un exemple, i no em vull estendre en altres temes, perquè crec que la idea és la mateixa.

D'altra banda, hem de parlar ben clar, i explicar sense por que la dreta només pretén aixecar cortines de fum, especialment en aquestes eleccions, on la dreta no té propostes per als nostres municipis, on no tenen cap altre idea a aportar que aquesta cantarella monòtona del terrorisme, la seguretat i la immigració. Darrera dels brams d'Aznar-Rajoy sobre ETA, hi ha la més absoluta de les buidors, una manca absoluta d'idees i propostes. Darrera del flirteig de Mas i Duran ammb l'extrema dreta (malgrat els patètics intents d'en Xavier Trias per fer-se passar per socialdemòcrata), hi ha la més absoluta desesperació per tal com saben anticipadament que els seu projecte polític es va erosionant lentament per la incapacitat de generar una alternativa creïble al model dels pobles i ciutats governats pels socialistes.

En fi, que anaven errats els qui pensaven que la nostra dreta era diferent i no cauria en la temptació d'optar per l'estratègia de la gestió de la por. Contestem-los a les urnes i als carrers, aquells qui criem que el que resulta necessari és governar per transformar la societat, atacar els problemes d'arrel i proporcionar a tothom les eines per desenvolupar el seu projecte de vida en llibertat i seguretat, així com en condicions d'igualtat real i de benestar material.

El proper dia 27, contra els qui ens volen fer viure en la por i la precarietat permanents, que no parlin per tu, aposta pel socialisme! 

Enviat per: FerranPedret a les 16:33 | Enllaça | comments (2) |
politica