Temps de Canvi

Un punt de vista socialista

Viatge al centre

Tot sovint hem sentit en política el concepte "viatge al centre" en referència a la cerca de la centralitat política.

Jo però us proposo un viatge al centre una mica diferent una excursió per la Catalunya central fantàstica.

Sortim de Barcelona en direcció Terrassa i un cop allà preneu la carretera de la Bauma direcció Manresa, gireu a la dreta cap a Vacarisses.

A Vacarisses aparqueu i passegeu pel poble, ben bé a la vora d'una de les parets de Sant Llorenç del Munt. Entretingueu-vos a llegir cadascuna de les rajoles que es troben al llindar de cada casa: Cal Jordi, Cal Boter, etc. Si voleu fer un àpat teniu "El Cingle". I si us hi fixeu veureu que la paret de l'esglesia és exactament del mateix color rogenc que la muntanya, és ben bé el color de la terra batuda del tennis.

Seguiu des de Vacarises cap a Manresa i atureu-vos a Castellbell i el Vilar. Aquí, en paral·lel a la llera del Llobregat ja trobeu colònies fabrils. Val la pena l'esglesia de la Sagrada Familia, una obra modernista de primers del XX i aturar-se a fer un cafè al Casino o passejar pel pont vell i mirar des de d'alt els ànecs o divisar la monumental carena de la serra de Montserrat.

Tornem a agafar el cotxe seguint direcció Manresa, però quan arribeu a Sant Vicenç de Castellet tombeu a la dreta, cap a Pont de Vilomara on trobareu més ambient industrial del XIX.

I per finalitzar seguiu carretera amunt fins a Rocafort, un minúscul poblet del bages envoltat de verd.

De tornada, deixem la muntanya enrera i novament direcció Barcelona ens aturem a Olesa de Montserrat. Darrera el teatre de la Passió hi trobareu el restaurant Salistes, tot un clàssic. Un tall de carn ben regat d'un bon vi, un geladet de xocolata i cap a casa  que és tard i vol ploure.

Això si que és un bon viatge al centre, de Catalunya és clar.

Enviat per: joanriera a les 18:35 | Enllaça | comments |
cultura, viatges

Sita Murt

Feia molt de temps que no anava de compres. I encara feia més temps que no anava de compres per assessorar la muller en les seves adquisicions.

Però dissabte passat a la tarda faig fer un descobriment que em va sorpendre molt gratament i que trobareu al carrer Mallorca 242.

Sita Murt és una botiga de moda femenina certament bonica. La botiga està molt però que molt ben dissenyada i la roba la vaig trobar tota fantàstica.

Autèntic disseny català, qualitat, nivell i bona atenció. La butxaca però, no permet comprar-s'hi més d'una prenda. Tot i això cal dir que el cas de Sita Murt és un molt bon exemple de saber-se re-inventar. Amb actituds així el tèxtil del nostre país té el futur assegurat.

Però a part de les col·leccions també val la pena destacar el disseny de la botiga. El joc de blanc i negre juntament amb les formes volumètriques piramidals i triangulars crea unes formes estrambòtiques de decorat televisiu. Sembla una versió actualitzada i industrial del santuari  "setentero" on el Superman es trobava amb el seu pare (el Marlon Brando).

En podeu visitar la web fent clic aquí. La web està també been dissenyada amb el mateix estil que la botiga.

Un model de negoci excel·lent que m'ha seduït. El textil català té futur.

Enviat per: joanriera a les 17:43 | Enllaça | comments |
cultura, economia

Perquè hauríem d'anar a la manifestació del Primer de Maig?

Demà, 1 de maig, a les 11.30h, a Rda.St.Pere amb Passeig de Gràcia, els sindicats d'esquerres convoquen a la manifestació del Primer de Maig. El PSC i la JSC, com cada any, s'hi sumen. Perquè hi hauríem d'anar?

En primer lloc, per tal de reivindicar la necessitat d'estabilitat i qualitat en la ocupació, ja que malgrat la tendència dels darrers dos anys al creixement de la contractació indefinida, encara som uns dels països europeus amb els índexs de temporalitat laboral més alts, i això afecta molt a les possibilitats de desenvolupar un projecte de vida autònom per part de molts joves treballadors i treballadores.

En segon lloc, per reclamar mesures urgents contra la sinistralitat laboral, ja que els accidents de treball en aquest país encara es cobren desenes de vides, i deixen molts companys i companyes amb greus lesions. En aquest sentit, mesures com el fre a la subcontractació, que s'estan començant a aplicar, són una bona mesura, però cal ser més contundents per evitar més víctimes.

En tercer lloc, per protestar per les encara existents discriminacions contra les dones en el marc laboral. Salaris més baixos a igual feina, o límits més o menys subtils en la promoció són encara realitats en el nostre entorn, i s'han d'acabar.

En quart lloc, per solidaritzar-nos amb la situació dels treballadors nouvinguts, alguns dels quals, encara ara, són explotats per empresaris sense escrúpols sense assegurar-los ni cotitzar, i amb salaris de misèria. La llei els ho posa cada cop més difícil, però tot i així s'ha de ser eficaç en assegurar els drets de tots els treballadors, per l'interès dels treballadors foranis i pel dels d'aquí.

En cinquè lloc, pel dret a un habitatge digne. En sisè, en solidaritat amb els treballadors de Delphi o tantes altres empreses deslocalitzades. En setè, per acompanyar en la lluita als milions d'obrers que arreu del món veuen negats els seus drets i la seva llibertat de sindicar-se. En vuitè, per recordar els motius pels quals va començar a commemorar-se el Primer de Maig.

Hi ha encara molts motius més, però no els puc esmentar tots... es resumeixen, però, al meu entendre, en un de sol: El Primer de Maig ens manifestem per avançar cap a la superació del model capitalista i construir l'autèntica democràcia social: el socialisme!

Visca el Primer de Maig!

Visca la classe obrera!

Enviat per: FerranPedret a les 14:56 | Enllaça | comments |
dret, memoria historica, politica, economia

L'estratègia victimista de C's

Llegeixo avui, sense gaire sorpresa, que les joves de Ciutadans - Partido de la Ciudadanía (C's), denuncien haver estat víctimes d'agressions a la caseta que el PSC té instal·lada a la Feria de Abril. En primer lloc comencem pels fets. Un grup de tres o quatre joves de C's (que eren identificables perquè lluïen clarament samarretes amb el nom i logotip de la formació, varen entrar divendres passat a la caseta del PSC, cap a les tres o quarts de quatre de la matinada. Tenint en compte la mar de barbaritats que els socialistes ens sentim dir per part d'aquesta gent, passejar-se per una caseta plena de militants socialistes amb una samarreta de C's és voler fer el burleta.

No gaire amics de caure en provocacions, els companys allà presents els van ignorar una llarga estona, fins que algú els va convidar a que anessin a la caseta del PP. Els joves de C's en qüestió es van posar notablement xulescs, i aquí va ser on la xiuladissa i la cridòria varen fer-se eixordadores. És cert que molta gent els va cridar que eren uns lerrouxistes, uns vidalquadristes, o fins i tot que eren uns feixistes, i és cert que se'ls va alçar la veu, dient-los que marxessin, i que anessin a "denunciar els fets" als seus mitjans amics de El Mundo, La Razón o la Cope, cosa que pel que veig estan fent diligentment. Ara bé, d'insults i agressions, ni un, ni una. Altra cosa és que a aquesta opció política no li quedi altre remei publicitari que fer-se la víctima, estratègia que curiosament comparteix amb algunes de les formacions que tant denosten, les nacionalistes.

Ara diuen que volen tenir la Feria en pau, i no puc estar-hi més d'acord, però les visites, si es fan, han de ser de cortesia, i la del divendres passat estava feta amb totes les ganes de provocar. Llàstima que finalment ho van aconseguir. Si no, potser la notícia sobre C's a la Feria seria que la seva, junt amb la del PP, és pràcticament l'única caseta on no hi ha cues per anar al lavabo.

Enviat per: FerranPedret a les 14:00 | Enllaça | comments (2) |
politica

L'estètica de la pobresa i el pijirilis que s'ho miren

Existeix dins del món de l'art una estètica de la pobresa que per cert té el seu públic. Sobre gustos no hi res escrit, i òbviament a tothom li pot agradar un quadre d'una dona en la misèria i/o una fotografia d'un infant que ha patit.

Però vull fer una crítica severa per tots aquells que troben en la pobresa  una bellesa real. Nonell és celebrat pels seus quadres de gitanes en la misèria, però que li  expliquin a la gitana la bellesa de l'escena i segurament seria ella la que et convidaria a canviar-te el paper, ella es fa espectadora i benestant i tu protagonista i misèrrim

Aquells que creuen que en l'aspecte decadent i brut d'un carrer hi ha l'esperit de barri impregnat, que es fotin aquest esperit pel dellonsis. Segur que no és el seu carrer. A més, que es tracta d'un autèntic menyspreu a la cultura de barri. O és que l'ambient de barri està vinculat a una renda baixa i espai urbà de baixa qualitat?

Tots aquells que diuen que amb les reformes urbanes del Raval, o ara a la Barceloneta col·locant-hi ascensors, es perdrà l'esperit del què és la Barceloneta els convido a pujar 4 pisos i baixar-los quatre cops al dia amb les mans carregades de bosses del mercat durant 50 anys. A veure si després encara pensen que l'esperit de barri es sustenta en les esmentades escales.

Enviat per: joanriera a les 20:19 | Enllaça | comments |
cultura, politica

El programa dels socialistes

Crec que el programa dels socialistes a Europa es senzill d’ explicar encara que molt difícil d’ acomplir, aconseguir que la gent i en especial les classes populars visquin millor.

 

Que vol dir que visquin millor, doncs moltes cosses però com l’ espai d’ expressió es limitat expressaré les que crec més importants:

 

1.- Sanitat: hem de seguir amb la línea de la millora de la sanitat, on tothom independentment dels seus ingressos tingui dret a la millor sanitat possible, i on ningú tregui avantatges de la seva condició econòmica.

       

2.- Seguretat:hem de seguir garantint i millorant la seguretat, que permeti a la gent actuar lliurament i desenvolupar les seves potencialitats.

 

3.- Justícia:la gent ha de tenir confiança amb l’ aparell judicial per resoldre les problemàtiques de la manera més ràpida i eficaç possible.

       

4.- Ingressos dignes: les classes populars hem de veure a la nostra butxaca els canvis polítics amb un augment del salari base i dels salaris mitjos, no ens equivoquem en una economia de mercat, la salut, la felicitat i la llibertat venen bàsicament donades per la capacitat de despesa de la gent.

 

 

En resum els socialistes hem de fer saber a la gent que nosaltres som els més únics capacitats per millorar la sanitat, la seguretat, la justícia i els ingressos de les classes més desfavorides.  

        

Enviat per: OscarJulio a les 16:37 | Enllaça | comments |

L’últim mite

Mstislav Leopóldovich Rostopóvich ha mort avui mateix després d’una llarga malaltia, a l’edat de 80 anys. Rostropóvich, nascut el 27 de març de 1927 a Bakú, a la República Socialista Soviètica de Azerbaiyán, ha acabat sent considerat el màxim violoncel·lista dels seus temps i un dels grans de la música del segle XX.

Va actuar com a violoncel·lista i com a director des de 1950 i el 1963 va rebre el màxim premi de l’antiga URSS, el Premi Lenin, tot i que acabaria havent d’abandonar la URSS amb la seva dona el 1974 y el 1978 se li va retirar la nacionalitat soviètica per la seva defensa pública de l’escriptor dissident Alexander Solzhenitsyn.

Finalment va emigrar a EEUU on va ser nomenat director de l’Orquestra Sifònica Nacional, amb la que va tornar a tocar a la URRS el 1990, moment en que se li va tornar la nacionalitat soviètica, a ell i a la seva esposa.

L’any 1995 va rebre el Polar Music Prize, premi considerat el Nobel de la música que atorga la Reial Acadèmia de Música de Suecia i el 2004 va rebre també el Premi de la Fundació Wolf de les Arts de Jerusalem.

Avui ha mort un gran violoncel·lista, un gran director d’orquestra, un gran músic, un mite de la música clàssica, potser l’últim que ens quedava.

Enviat per: AlbertDeusedes a les 12:00 | Enllaça | comments |
cultura, memoria historica, música

Gernika

 

El 26 d’Abril de 1937, avui fa 70 anys, era dia de mercat a Guernika, centre de la tradició cultural basca i una de les ciutats més antigues d’Euskadi.

 

A les 16:30 hores de la tarda tres bombarders italians i un bimotor de la Legió Cóndor van bombardejar el pont sobre el riu Oca, amb escassos resultats. Però passades les 18:30 hores d’aquella mateixa tarda  dinou  trimotors, els tristament famosos Junkers (Ju 87), popularment coneguts com Stukas, i els Heinkel usats per la Legió Cóndor, que escoltats per 10 caces van deixar caure sobre Guernika més de 3.000 bombes incendiaries d’alumini, mentre els caces realitzaven passades en vol rasant sobre el centre de la ciutat i ametrallaven a la població civil.

 

Es calcula que varen morir a Guernika entre 250 i 300 civils.

 

Tot i que tal i com ja va dir el seu dia el historiador Raymond Carr: “ Comparat amb Hiroshima o Dresde, el bombardeig de Gernika sembla un acte de vandalisme”, cal recordar que va significar la primera destrucció total d’un objectiu civil indefens mitjançant un bombardeig aeri, anticipant, malauradament, una nova manera de fer la guerra, que tristament coneixem molt bé i hem vist masses vegades.

 

No oblidem el que va passar!, per honor de les víctimes i per vergonya dels que ho van perpetrar.

 

Enviat per: AlbertDeusedes a les 17:45 | Enllaça | comments |
cultura, cites, memoria historica, politica

Ségo i Sarko

Em confesso: com a dirigent del PS, Ségolène Royal, l'actual aspirant socialista a la presidència de la República Francesa, no m'ha convençut mai gaire.  Jo sóc dels que, malgrat les dificultats que va afrontar i el fracàs rotund de l'any 2002, preferia la nitidesa socialista de la proposta de Lionel Jospin. Ara bé, dit això, tampoc no he acabo d'entendre la tendència de l'esquerra francesa, en general, i del Partit Socialista, en particular, a la contínua trifulca i divisió.

Ho dic ara, ja que s'han començat a sentir algunes veus molt crítiques amb Royal pels seus intents d'aconseguir els vots que va obtenir François Bayrou, candidat de la UDF, en la primera volta de les presidencials, el passat 22 de maig. No em semblen justes, aquestes crítiques. En un sistema electoral com el francès, amb una esquerra molt dividida en la primera volta (que en ocasions, dramàticament constatades, ha posat en perill la possibilitat de l'esquerra d'accedir a la segona volta). Aquesta vegada, tot i no haver estat així, es corre encara el risc de facilitar la victòria del candidat de la dreta, Nicolas Sarkozy (UMP), a base d'erosionar a l'única aspirant alternativa, la candidata del PS Ségolène Royale.

És ben cert que aquesta s'enfronta al repte de retenir tots els votants propis de la primera volta, sumar els que van votar opcions més a l'esquerra (com els comunistes de Marie-George Buffet, que s'han esfondrat, els candidats trotsquistes Besançenot, Schivardi i la històrica Arlette Lagulier, els verds de Dominique Voynet, o els votants altermundialistes de José Bové), i a sobre procurar conquerir els vots de centre-esquerra i centre que van optar per Bayrou (els de centre-dreta semblen ja decantats per Sarkozy). Les opcions reals d'evitar que la dreta dura  de Sarkozy s'imposi, i de tenir una presidència progressista a l'Elisi per primer cop en molts anys, passen exclusivament per la concentració de tot el vot progressista, des de l'extrema esquerra fins al centre, en la candidata Ségolène Royale.  Deixem els purismes per la primera volta, ara el que importa és assolir la que seria la primera victòria en unes presidencials des de les de François Miterrand. Esperem que a França la gent de progrés també ho vegi així.

Enviat per: FerranPedret a les 17:21 | Enllaça | comments |
politica

El socialisme sí que té solucions

Recupero com a títol un dels eslògans dels socialistes a les eleccions de 1977 perquè crec que té plena vigència ara que s'acosten les eleccions municipals.

En el discurs que poc a poc en els darrers messos hem construït els socialistes per afrontar la nova comptessa electoral en vull destacar un fet que cal explicar-lo al ciutadà: i és que res del què els hi pugui passar als ciutadans de Barcelona ens és aliè.

Ara ja no s'hi val anar pel món amb el discurs de "això no és competència municipal" o "això ho gestiona tal  o pascual". Ara toca entomar-ho tot i en tot cas agilitzar l'administració internament per tal que poc a poc totes les casuístiques es vagin resolent.

El significat de que res del què passa a la ciutat ens és aliè  és  molt profund des d'un punt intern de l'administració perquè implica transformacions molt sèries, però també  de és un canvi profund des d'un punt de vista de la ciutadania la qual troba en l'ajuntament, una proximitat afegida  a la ja coneguda.

Malauradament aixó no esdevindrà debat mediatic, tant de bo, però com a mínim aquí cal transmetre-ho.

Així doncs el socialisme si que té solucions i les exposarà i realitzarà  pel ciutadà a través dels ajuntaments.

Enviat per: joanriera a les 17:47 | Enllaça | comments |
politica