Enviat per: FerranPedret a les 21:25 | Enllaça | comments (2) |
memoria historica, politica

Un fotògraf, José Maria Alguersuari

Catalunya és un país singular, tant singular que fa que tinguem un personatge il·lustre de cada ofici. L'economista en Fabià Estapé, l'arquitecte en Bofill, el fotògraf en Kim Manresa, el poeta Marti i Pol (mort malauradament, i que si us fixeu es comença a sustituir per Enric Cassasses), el músic en Jordi Savall, el cantant la Caballé, i així trobariem diverses professions on només una persona disposa de notorietat notable, el pintor Tapies, el sociòleg Manuel Castells, el politòleg Subirats, el perruquer Llongueras, el dissenyador Custo i encara trobariem més professions amb un únic personatge notori.

I dic això perquè a la Vanguardia d'ahir es va publicar una fotografia que considero que és exemplar, excel·lent, una magnífica fotografia a la secció de cultura proundament artística i que reflexa perfectament l'esperit del contingut de la notícia de la plana 37.

Confio que aquest fotògraf, en José Maria Alguersuari, algun dia prengui la notorietat que mereix aquesta fotografia. Magnífica.

Font: La Vanguardia

Enviat per: joanriera a les 21:47 | Enllaça | comments |

Cinema: "El cas Slevin"

El film narra la història de Slevin (Josh Hartnett), un noi que arriba a la ciutat de NewYork després d'haver perdut la feina i d'haver trobat a la novia al llit amb un altre. La idea del noi és allunyar-se per un temps de la seva ciutat, Los Angeles i allotjar-se per un temps a casa del seu amic novaiorquès Nick Fisher.

Quan arriba a casa de l’amic, la porta de l’apartament és oberta i Slevin decideix entrar-hi i dutxar-se. Lucy Liu, interpretant literalment a la veïna del costat, entra a demanar una mica de sucre i coneix a Slevin que només porta una tovallola al voltant de la cintura. En aquest moment inicien un diàleg a través del qual coneixem les dades que us acabo d’explicar, és a dir, l’arribada a la ciutat, els motius que l’han portat aquí..etc..

Una estona després un parell de matons entren a l’apartament creient que Slevin és Nick Fisher, el propietari de l’apartament i amic de Slevin, i el porten a parlar amb el Jefe (Morgan Freeman), a destacar que durant tot el viatge i l’entrevista Hartnett no porta posat res més que la tovallola al voltant de la cintura. El Jefe està enfadat perquè la banda d’el Rabí (Sir Ben Kingsley) ha matat al seu fill, així que obliga a Slevin a que mati a La Reinona, fill del Rabí, com a venjança. D’aquesta manera Slevin es veu en mig d’una guerra de bandes de la que no pot sortir perquè tothom el confon amb Nick Fisher, que devia diners tant a uns com als altres.

Rodejat per grans figures del cinema com Bruce Willis, Morgan Freeman, Sir Ben Kingsley i Stanley Tucci i acompanyat per Lucy Liu, de qui no podem dir que sigui una gran figura, però si que la seva figura probablement serà elogiada per molts, Josh Hartnett, tot i que no és el que en diríem un gran reclam per decidir veure una pel·lícula, doncs fins ara només ens havia demostrat que era molt guapo i que, sincerament, això d’actuar no era el seu fort, en aquest cas, sorprèn força amb una interpretació més que correcte.

Així doncs “El Cas Slevin” (Lucky Number Slevin) és un d’aquells films amb un guió dels que es gaudeixen d’allò més i que, evidentment sense arribar a les grandíssimes “Sospitosos habituals” o “el sisè sentit”, sí que podem dir que forma part d’aquests thrillers amb gran capacitat de sorpresa en el gir final. A més en quan a estructura, ritme i frescor dels diàlegs, recorda força la ja mítica “Pulp Fiction” o la brillant, jo diria de culte “Reservoire Dogs”.

“El cas Slevin” doncs, no només sorprèn per la trama i la interpretació del protagonista, sinó també pels bons resultats que aconsegueix el director amb el treball amb els actors, la realització i la posada en escena, fet que dóna com a resultat un agradable film, per sorprenent, a banda que ens obliga a estar atents a les properes estrenes del seu director, l’escocès Paul Mcguigan, per veure si segueix en la mateixa línia i entra a la llista de creadors de bon cinema o bé aquesta pel·lícula ha estat una excepció i Mcguigan és efectivament el que pensàvem abans de veure “El cas Slevin”, i segueix com a realitzador de depriments i insultants films com “Obsesión” (Wicker Park), remake de la hispanofrancoitaliana “el apartamento”, o films com el probablement més conegut “El misterio de Wells”, pel·lícula sense massa bona pinta, que probablement acabarem veient una altra vegada al “peliculon de antena 3”, ja m’enteneu....

Enviat per: AlbertDeusedes a les 10:11 | Enllaça | comments |
cultura

El Consell de Federació del PSC de Barcelona proposa Jordi Hereu com a alcaldable del PSC a l'Ajuntament de Barcelona.

Ahir al vespre, els Consellers i Conselleres del Consell de Federació del PSC de Barcelona van proposar en votació secreta i nominal al company Jordi Hereu, alcalde de Barcelona com a candidat del PSC a Barcelona per a les properes eleccions municipals del 27 de maig.

La decisió haurà de ser ratificada el proper dissabte 27 de gener pel Consell Nacional del partit. Jordi Hereu ha estat escollit en votació secreta i nominal per 138 vots a favor i un vot nul.

El Consell de Federació del PSC de Barcelona també ha aprovat el manifest electoral, que sota el títol "Mirar lluny, treballar a prop", esbossa les línies fonamentals que inclourà el programa electoral del PSC de Barcelona a les pròximes municipals.

Enviat per: AlbertDeusedes a les 08:45 | Enllaça | comments |
politica

A la Caixa se prepara una de molt i molt sonada. En parlem?

De sempre La Caixa, igual que el Barça, han estat el què se'n diu entitats compradores. El Barça no ven jugadors, els compra, i en tot cas els traspassa quan creu que no en pot treure més rendiment però sense voluntat de fer massa negoci. El Barça guanya calés quan compra, no quan ven. I aquest concepte tant propi de la cultura catalana, de fer patrimoni, també ha estat patró de conducta a La Caixa.

Ara vé, La Caixa d'ençà de finals de 2005 i tot el 2006 ha iniciat tot un procés de vendes, que encara no ha acabat i que no sabem  ni perquè ha decidit fer-ho ni què en vol fer amb tants diners líquids.

Hi ha qui diu que pot contraatacar a E.On per Endesa i assegurar-se el control del mercat energètic (ja té Repsol i Gas Natural), hi ha qui diu que vol anar de compres a l'Europa de l'Est i traslladar-hi el model de caixa d'estalvis a aquelles economies (ha obert oficina a Bucarest) hi ha qui diu que començarà a comprar bancs americans de mida mitjana (com també vol fer el Sr. Botín) i per últim, els mal pensats i defensors de la banca diuen que es tracta d'una entitat poc transparent, que no passa comptes a ningú, que el Banc d'Espanya sempre li busca les pessigolles, i que possiblement el què la Caixa està fent és tapar algun forat com el què en el seu moment va fer el Sr. Conde a Banesto.

No em decanto per cap de les opcions, però si que mostro a continuació el recull d'empreses que s'ha venut i que preveu seguir venent perquè tots ens podem fer una idea de quants diners estem parlant i que estan a l'espera de tenir un destí fix:

• Credit Andorrà venut per 927 milions de euros
• Panrico venut no disposo de xifres
• Colonial venuda per 1400 milions de euros
• Emte (a través de Agbar) venuda per 107.5 milions de euros
• Grup 62 (venda política) no disposo de xifres
• Sabadell (en dos tongades de participacions) 482 i 1295 milions d'euros
• Participació a Suez venuda per 676 milions de euros

I encara trobaríem més filials fins a superar els 4.500 milions.

A tot això cal suma-hi que la caixa preveu treure a cotització bursatil el 2007 la resta de participacions empresarials a borsa valorada en 20.000 milions d'euros. Aquests holding que sortiria a cotització inclouria les participacions a: Repsol, Gas Natural, Abertis, Telefonica, Agbar, el banc portugès BPI, occidental Hoteles i Port Aventura.

Què es pot fer amb aprox. 25.000 milions d'euros a la vista a la llibreta Estrella de La Caixa?

Crec que al Sr. Fornesa li regalaran el microones, la cadena de música i el mp3 amb els punts estrella de la Caixa que ha acumulat.

Enviat per: joanriera a les 16:55 | Enllaça | comments (1) |
economia

Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht, 88è Aniversari (1919-2007).

Avui 15 de gener de 2007 fa 88 anys que els companys Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht varen ser assassinats degut a la seva lluita, a la seva coherència, als seus ideals. (A la foto de l'esquerra, imatge de la manifestació que anualment ret homenatge a Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht, a Berlin).

La seva imprempta en la història del socialisme és inesborrable i els seus ideals, els nostres, ara són la nostra lluita. Esperem que la nostra coherència sigui la mateixa i puguem estar a l'alçada dels que ens van precedir, entre ells/es els companys Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht.

Rosa Luxemburg (1870-1919) i Karl Liebknecht (1871-1919) varen militar activament al Partit Socialista d’Alemanya (SPD) fins el 1914, any en què es van oposar radicalment a la participació dels socialistes a la I Guerra Mundial, per considerar-la un “enfrontament entre imperialistes”. Van integrar llavors el grup internacional que l’any 1916 es convertiria en la Lliga Espartaquista, grup marxista revolucionari que seria l’origen del Partit Comunista d’Alemanya (KPD).

Un cop acabada la guerra varen fundar el diari “La bandera Roja”, i varen prendre part en la frustrada revolució de 1919 a Berlín, tot i que l’aixecament va tenir lloc en contra dels seus consells. La revolta fou “sufocada” amb la intervenció de l’exèrcit monàrquic i l’actuació dels Cossos lliures o Freikorps, grups de mercenaris nacionalistes de dreta, i a l’acabar centenars de persones van ser empresonades, torturades i assassinades, d’entre ells/es Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht

Alguns dels llibres més coneguts de Rosa Luxemburg publicats al nostre país són “Reforma i Revolució” (1900), “Vagues de masses, partit i sindicat” (1906), “L’acumulació del capital” (1913) i “La Revolució Russa” (1918).

Com dirien els vells espartaquistes,

Socialisme o barbàrie!!!

Salut!!

Enviat per: AlbertDeusedes a les 13:05 | Enllaça | comments (4) |
memoria historica, politica

Manifestació a Madrid
(en espera d'un pla general)

Enviat per: FerranPedret a les 18:54 | Enllaça | comments |
politica

Enviat per: FerranPedret a les 18:37 | Enllaça | comments |
politica

Tothom a la manifestació per la pau i contra el terrorisme!

Tal com havia promès en un post anterior, escric ara sobre l'actitud del PP i de l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), respecte al trencament de l'alto el foc per part d'ETA. Volia fer-ho abans, però els esdeveniments s'han anat succeïnt i he hagut d'anar esborrant tot el que escrivia. Ara, però, me n'he cansat i vull resumir el que penso sobre aquests individus: quina poca vergonya!

És que s'ha de tenir molt poca vergonya per manipular les víctimes del terrorisme com ho fa l'inefable Alcaraz, president de l'AVT. Aquest personatge, que ha desatès les funcions assistencials de la seva associació per convertir-la en un ariet de la dreta més dura contra el govern socialista, està desbarrant cada vegada més. Sota el seu mandat, l'AVT ha patit diverses escissions de nombroses associacions autonòmiques de víctimes, que estan fartes de que s'utilitzi el seu dolor com una arma política en mans del PP. Avui aquesta associació és molt menys representativa que fa uns anys, però la dreta mediàtica i el PP, immersos en una campanya d'intoxicació sobre les suposades intencions del govern socialista de rendir-se a ETA, han magnificat i apmplificat el seu discurs lamentable. Aquest ínclit senyor, junt amb alguns diaris que han decidit enfangar fins a la nàusea, mantenen teories infumables sobre una pretesa conspiració per cometre els atemptats de l'11-M, ajudats per un PP que insisteix en les insídies i calúmnies. No contents amb això, atribueixen al govern socialista la voluntat de rendir-se davant d'ETA i enganyar-nos a tots. El Sr.Alcaraz va inclús més enllà, en dir que l'atemptat de Barajas estava pactat amb el PSOE. Les delirants històries que fabulen no acaben, ni començen, aquí. El que passa és que no tinc temps ni espai per fer-ne un repàs. Només cal veure com les diverses manifestacions que la ultradreta espanyola ha organitzat, no contra ETA, sinó per desestabilitzar el govern socialista i fer caure, si poden, Zapatero, per adonar-se de fins a quin punt intoxiquen, manipulen, insulten i calúmnien.´

La culminació de tot plegat ha estat la negativa a sumar-se a la manifestació de Madrid convocada per UGT, CCOO i la Federació d'Equatorians (la de debò, no la que van crear els del PP dissabte passat, com una entitat fantasma, per poder desmarcar-se de la marxa i aconseguir un titular). L'AVT diu ara que aquesta manifestació és, atenció,  ...partidista! Quins nassos! Faria riure, si no fos per plorar... Què s'han pensat, aquesta gent, que som tots imbècils?  Ara diuen que aquesta manifestació és partidista, quan és la primera que realment és contra ETA que es convoca en els darrers temps. Quin sectarisme, quina pudor de podrit que fa l'AVT, que ha deixat de ser el que havia estat per esdevenir un simple satèl·lit dels ultramontans de Libertad Digital i demés extremistes (a la foto de la dreta podeu veure la salutació feixista que feia una de les concentrades a la Plaça Sant Jaume per aquests que ara van de defensors de la democràcia).

Els del PP de Rajoy, que mai han fet una oposició lleial en el tema del terrorisme, ni ara ni en el passat, diuen que no s'hi sumen. Diuen que s'ha creat una gran confusió. Caram, si són ells els que més hi han contribuït! Aquests centristes, permeteu-me que rigui, posaran l'excusa que sigui: el lema, el contingut del manifest... tant és, l'important és intentar desgastar el govern... Doncs crec que no se'n sortiran, la ciutadania se n'adona de que cal unitat, i que el PP, amb la seva actitud, només fa que crear la divisió que, precisament, busca ETA. En fi, altre cop, quina poca vergonya...

Tothom a la manifestació de dissabte a Madrid! Nosaltres sí que ens movem per la pau i contra el terrorisme!

Enviat per: FerranPedret a les 12:34 | Enllaça | comments |
politica

SI

Ara que ja tenim estatut, i ni estem en campanya de referèndum i d'eleccions autonòmiques ni apareixen crisis polítiques als mitjans.

Ara des de la tranquilitat de tenir una estoneta al plegar de la feina estava repassant amb detall l'Estatut que va ser publicat al DOGC el passat 20 de Juliol i que ja és en vigor.

En tots els processos anteriors, reconec que em vaig estudiar força la versió del 30 de setembre de 2005, que va ser la versió que la conselleria de Relacions Institucionals va obrir a la participació ciutadana i la del 79. Amb uns companys de la universitat vam redactar les aportacions de la UOC que vam publicar en un dossier i després vam lliurar en una misa organitzada per la mateixa UOC al campus de l'Autonoma al Francesc Baltasar, i el Quim Brugué aleshores integrats dins d'aquella conselleria.

Però en canvi em vaig llegir molt per sobre (soc dels pocs en reconèixer-ho) la darrera versió.

I ara que m'ho estava mirant, vull fer esment que em sembla un molt bon estatut, millor i tot que les versions anteriors. Em sembla profundament modern, compromés amb el progrés del poble català, amb la seva democràcia i les seves institucions. Està molt ben emmarcat en el marc legal vigent. Mostra el seu compromís de solidaritat més enllà de les seves fronteres, amb la resta de pobles d'Espanya d'Europa i el món.
Fa un recull de la voluntat perenne en el temps de disposar d'autogovern i d'institucions, a la vegada que es projecta cap al futur. No em sorpren que ara, d'altres pobles el vulguin imitar, ja que cèrtament és una Carta Magna envejable.

I si de tot el text n'haig d'escollir un paràgraf em quedo amb el següent:

"El poble català continua proclamant avui com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya."

Si el voleu llegir tot el trobareu fent clic aqui.

Enviat per: joanriera a les 19:33 | Enllaça | comments |
dret, politica

1 2

next page

last page