start your own blog now!
 
Read other blogs...

Temps de Canvi

Un punt de vista socialista

Contacte

Blogger:
Name: Temps de Canvi
Temps de canvi és una obra col·lectiva de reflexió política. No pretenem altra cosa que aportar una perspectiva socialista sobre el món que ens envolta.

En campanya



Mobilitzem-nos per derrotar al PP

La República
Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya

Cap a la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya!

SPANISH, ENGLISH, FRENCH, AND GERMAN VERSION


Fotos recents

Michel Fugain - Le chiffon rouge
Other media

Sindicació


 RSS 2.0
ATOM 0.3
This blog powered by motime.com

Comptador

Blog visitat *loading* vegades

Locations of visitors to this page

Auditado por Hispavisitas.com

Titulars



Qui ens enllaça?

Estem a

Vota'm al TOP CATALÀ!

Blogarama - The Blog Directory

directorio de blogs en español

directorio de weblogs. bitadir

Navega amb Firefox!


Optimització

Optimitzat per a Netscape 7.2 i Mozilla Firefox 1.0.1
Millor visualització a 1024x768

Contact me
My profile
Linkme
Subscribe to this blog

Home » September 2006
09/28/06

El preu de l'habitatge caurà, ja és imminent !

No em vull extendre massa en la justificació del titular, de fet  ja ho diu la dita "el economistes passen la meitat del temps fent pronòstics i l'altra meitat explicant perquè s'han equivocat".

Però bé, en qualsevol cas vull deixar aquí el pronòstic següent:

Durant el quart trimestre de 2006 els preus de l'habitatge s'aturaran, és a dir, pujaran menys que la inflació, i aquesta situació es mantindrà durant tot el 2007. Així doncs ja ho sabeu, aquells joves que vulguin comprar la seva primera vivenda ara serà el moment.

La pega de tot plegat és que les hipoteques s'han encarit bastant i possiblement encara ho faran una mica més, però en qualsevol cas, el descontrol immobiliari arribarà a la fi.

Són diversos els elements que ho indiquen, però en destaco dos: el primer l'escalfament del mercat immobiliari, el qual es troba saturat d'oferta. Si el 2008 hi hagués recessió els preus caurien en picat. En segon lloc que l'IBEX éstà pels núvols, tornem a viure un fervor bursàtil com el del 1998 i 1999.  Ens estem acostant molt a la situació que Ernest Lluch va descriure citant a Tobin com "exhuberància irracional"

Des d'un punt de vista polític és de destacar que això és una bona notícia pels que treballem pel progrés des de l'esquerra en el sentit següent: Ja era hora que els capitals especuladors tornéssin al lloc on han d'estar, i els hi és propi, el mercat de valors, ja que mentre estiguin en l'immobiliari acaben encarint els preus que paguen els treballadors i treballadores. En canvi, si un especulador s'arruina al mercat de valors l'únic que li podem dir és allò de "si te ha pillao la vaca jod....." sens cap conseqüència pels que som treballadors.

Els capitals especuladors s'han de moure en mercats que no afectin negativament la vida cotidiana i sobretot la renda dels més desfavorits.

Enviat per: joanriera a les 00:54 | Enllaça | comments (2) |
politica, economia

09/18/06

Companys, Suècia ha caigut...

Les eleccions celebrades ahir a Suècia han suposat una victòria històrica de la dreta del país nòrdic. Aquest cop, a més, l'epítet "històric" no és un simple recurs sensacionalista. Dels darrers 74 anys de democràcia sueca, els companys i companyes socialdemòcrates havien governat el país durant 65 anys, i en aquesta darrera ocasió durant un període de 12 anys seguits. El Partit Socialdemòcrata, tot i el retrocés de 5 punts percentuals en el suport electoral (del 39,9% al 35,2%), segueix essent el partit més votat de Suècia, per davant del dretà Partit Moderat, que ha obtingut el 26% dels vots. Tot i així, la coalició d'esquerres que encapçalava ha retrocedit prou perquè la coalició dels quatre grans partits de dretes, anomenada Aliança per Suècia, es fés amb un mínim avantatge d'escons al Parlament, la qual cosa converteix el líder conservador, Fredrik Reinfeldt, en el virtual nou primer ministre. El fins ara primer ministre socialdemòcrata, Göran Persson (a la foto), ha dimitit com a líder de la seva formació, tot anunciant que la derrota soferta, certament menor a la que pronosticaven els sondejos (47,9% per la dreta front a 46,2% per l'esquerra, front als gairebé 5 punts de diferència que pronosticaven  les empreses de demoscòpia), només era el punt d'inici per al retorn d'un partit que no considera derrotat.


... però a Alemanya la cosa ha anat prou bé.

Les eleccions celebrades ahir als Estats federals de Berlin i de Mecklenburg-Pomerània, ambdós a l'Alemanya oriental, han donat com a resultat un èxit del companys del SPD. Tot i la frustració de la derrota que Angela Merkel va infligir a l'excanceller Gerhard Schröder ara fa uns mesos, i la posterior edició d'una gran coalició que ha decebut a l'ala esquerra del Partit, a Berlin l'SPD encapçalat per Klaus Wowereit (a la foto), ha passat del 30% dels sufragis al 30,8%, i pot ara triar entre seguir formant coalició amb el PDS (excomunistes), o bé fer-la amb Die Grünen (ecopacifistes). A les costes bàltiques de Mecklenburg-Pomerània la victòria de l'SPD sobre la CDU ha estat més ajustada, només per un escó, però sembla que serà suficient perquè l'Estat federal sigui governat pels socialdemòcrates. Tenint en compte els temps que corren per a l'SPD, històric referent organitzatiu de tot partit socialista continental, aquests resultats són un petit alleujament en una mesos plens de desafeccions i decepcions. L'auge electoral dels neonazis del NPD ha estat frenat a Berlin, on no obtindran representació per no haver superat el 5% dels sufragis, però ha estat suficient a Mecklenburg-Pomerània, on han obtingut un 7,2% dels vots i per tant entraran al parlament.

Enviat per: FerranPedret a les 19:29 | Enllaça | comments (1) |
politica

09/10/06

El Líban i l'Iraq

Dijous passat el Congrés dels Diputats va decidir, per unanimitat, autoritzar al Govern per enviar fins a 1100 soldats a reforçar la missió de la FINUL al sud del Líban, atenent a la petició del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, i un cop definides les funcions i normes d'intervenció de la missió (que han estat debatudes profusament per evitar la repetició del desastre de la missió a Bòsnia-Herzegovina).

El líder parlamentari del PP, Mariano Rajoy, ha provat de vincular aquesta intervenció espanyola amb l'enviament de 1300 soldats espanyols a participar de la invasió d'Iraq, auspiciada pel govern de José Maria Aznar del qual ell mateix va ser ministre. El que Rajoy no ha aclarit encara, i esperem declaracions al respecte, és si creu que els ciutadans som definitivament estúpids. Perquè només així s'explica l'intent de fer-nos empassar aquesta suposada similitud.

A l'Iraq hi van anar soldats espanyols en suport d'una ocupació il·legal des del punt de vista del Dret Internacional, fruit d'una agressió unilateral il·legítima, injusta, il·legal, i fonamentada en una colla d'arguments falsos i falaços. Els soldats espanyols a l'Iraq eren forces d'ocupació, immersos en una guerra asimètrica i desigual contra la insurgència iraquiana, i no actuaven sota mandat  de les Nacions Unides.

Ara els soldats espanyols que s'estan desplaçant al Líban duen el casc blau. La missió de la qual participaran, la FINUL, existent des de 1978, està amparada per múltiples resolucions de les Nacions Unides i té per actuals objectius la consolidació de l'alto el foc al sud del Líban, l'interposició entre les parts enfrontades, la protecció dels civils i cooperants a la zona, i l'assegurament de les fronteres i la independència del Líban. Els riscos inherents a la missió són alts, és clar, però el compromís de l'actual govern socialista amb la consolidació de la pau a la regió mediterrània i a la protecció dels civils innocents és ferm, com s'ha demostrat a Bòsnia, Kosovo, Haití, Afganistan, i el Congo.

Si em permeteu la paràfrasi de la cita que consigno més endavant, em pregunto: Fins quan, doncs, Rajoy, pretens abusar de la nostra paciència?

Quo usque tandem, Catilina, patienta nostra abutere?
Marc Tul·li Ciceró. Les Catilinàries.

Enviat per: FerranPedret a les 18:03 | Enllaça | comments (2) |
cites, politica

09/06/06

30è aniversari del "Míting de la llibertat"

Suant socialisme. Aquesta és l'expressió que més recorden els companys i companyes que varen assistir, el 22 de juny de 1976, al primer gran míting socialista des de la guerra civil del 1936-39, que va ser també el primer gran míting celebrat al país, en plena descomposició de la dictadura. I no és estrany que la recordin, ja que varen ser molts i moltes els qui es van aplegar al Palau Blaugrana, i la calor es va fer realment insuportable, si hem de creure els testimonis (per les fotografies que se'n conserven, sembla ben bé que era així).

Però aquest, és clar, és el clima que menys destaca. Imagineu-vos l'ambient i l'emoció continguda que devia esclatar en aquell pavelló, en veure la força de l'incipient moviment socialista català. Aquest és el clima que es recordarà! El PSC del 76 no era encara el que coneixem avui en dia, doncs el procés d'unitat socialista culminà més endavant, l'any 1978, però aquest míting impulsà la unitat socialista, en demostrar l'arrelament de les idees socialistes entre les classes populars de Catalunya.

La Fundació Rafael Campalans ha reeditat el llibre que en el seu moment va publicar el PSC, on hi ha un grapat de fotos estremidores, i un recull dels principals discursos pronunciats pels oradors que hi varen intervenir. També s'hi acompanya un document valuosíssim, una pel·lícula de l'acte filmada i muntada per Josep M.Forn, en DVD. A la foto que acompanya aquest post hi podeu veure la portada del llibre, i al fons, s'endevina una pancarta duta per alguns dels assistents, que resumia la història del moviment obrer i del socialisme català en alguns dels noms dels qui ens han precedit en la lluita, i de qui ens sentim honorats d'haver continuat el combat: Abdó Terradas, Roca Farreras, Salvador Seguí, Gabriel Alomar, Andreu Nin, Ramon Fuster, Narcís Monturiol, Martí i Julià, Francesc Layret, Rafael Campalans, Serra i Moret, Josep Rovira... avui, si l'haguèssim de tornar a escriure, hi afegiríem en Pep Jai, n'Enric Adroher Gironella, la Maria Manonelles, la Maria Aurèlia Campmany, l'Ernest Lluch, l'Antoni Santiburcio, en Salvador Clop, en López Vecino i en Joan Raventós, i encara tants d'altres bons homes i dones del socialisme català que trobem tant a faltar.

Per recordar aquesta fita històrica del socialisme català, el PSC ha convocat un acte el proper dia 14 de setembre, a les 19h, a la seu central del c/Nicaragua 75-77.

Enviat per: FerranPedret a les 23:21 | Enllaça | comments |
memoria historica, politica