Temps de Canvi

Un punt de vista socialista

Sudan a la vora de l'abisme

Novament el Sudan, un dels països més pobres del planeta torna a l'actualitat internacional. El govern i les forces rebels de la regió de Darfur han trencat la negociació d'un acord de pau després de moltes converses.

El Consell de Seguretat de la ONU votarà avui una resolució per oferir 21.000 soldats per pacificar la zona, condicionats l'acceptació per part govern sudanès del desplegament. Però el govern sudanès fins avui refusa la resolució, deixant així la població civil de la zona sens cap protecció en front els nous combats que s'acosten.

Tot apunta que ben aviat tornaran les hostilitats.

Però malauradament aquesta és una guerra d'aquelles que no ocupen portades als diaris, que no interessen a ningú.

Enviat per: joanriera a les 13:10 | Enllaça | comments |
politica

Mèxic: Calderón i López Obrador

Com és ben sabut, les recentment celebrades eleccions (presidencials i legislatives), a Mèxic, estan tenint un desenllaç d'allò més incert. Així, mentre els observadors internacionals que han supervisat el desenvolupament del procés electoral afirmen sense embuts que els comicis mexicans reuneixen tots els requisits per a ésser considerats vàlids i legítims, altres denuncien un frau massiu per afavorir el governamental, Partido de Acción Nacional, en el qual milita el fins ara president, Vicente Fox.

Els resultats varen ser certament ajustats, i en un primer moment semblava raonable que les forces polítiques integrades a la coalició esquerrana Por el Bien de Todosla Revolución Democrática (entre elles el Partido de , al qual pertany el candidat López Obrador, i també el Partido de los Trabajadores), volguessin que s'examinés amb detall les actes de es meses en què hi havia sospites d'irregularitats. El líder perredista, però, amb el suport de les seves bases, insisteix un i altre cop en l'existència d'un frau massiu en detriment seu. D'altra banda, la força que havia dominat la política mexicana durant més de 70 anys, el Partit Revolucionari Institucional (sempre m'ha fascinat la flagrant contradictio in terminis d'aquesta denominació), molt afeblit, no sembla fer altra cosa que resignar-se a la desfeta i derivar cap al PAN, per la qual cosa és probable que ajudi a completar la majoria parlamentària dels conservadors.

Enviat per: FerranPedret a les 19:24 | Enllaça | comments |
politica

Una cita ad hoc

William Shakespeare. Ricard III

Enviat per: FerranPedret a les 18:42 | Enllaça | comments (2) |
cites, politica

L'economia del sector alimentari una qüestió pendent

He trobat en el manifest fundacional d'Unió de Pagesos un paràgraf que avui encara és de rabiosa actualitat:

"Centrem la defensa actual del nostre treball en aconseguir progressivament el control de la comercialització dels nostres productes per imposar uns preus que retribuexin dignament la nostra feina i alhora abarateixin els aliments pels treballadors de les ciutats."

Ara els canals de distribució han evolucionat molt d'ençà del 1974 quan es va escriure això, el capital estranger ha entrat amb moltíssima força en els darrers 15 anys i és en la distribució on es centra la major part del valor de l'aliment en qüestió, sobretot per la capacitat d'influència dels distribuïdors en el preu.

L'etapa convergent va ofegar el comerç català amb polítiques populistes de caire proteccionista i no va fomentar la reconversió renovació i possiblement la re-invenció del sector de la distribució deixant-ho en mans estrangeres en molts casos.

Encara avui el productor es veu marginat i segurament un ramader ha de produïr dèu o més litres de llet per comprar un tetrabrick al supermercat.

Caldria doncs reformular l'estructura del mercat de l'alimentació donant el major guany al productor i al detallista que són els que de fet tenen major incidència en el valor del producte.

Enviat per: joanriera a les 17:09 | Enllaça | comments |
memoria historica, politica, economia

Un nou alcalde per una nova etapa

Ahir va sortir als mitjants electrònics la notícia de que l'alcalde Clos serà imminentment el nou ministre d'industria, mentre que el nou alcalde serà en Jordi Hereu.

Imagino que ja tindrem temps de repassar i estudiar en profunditat els avenços i les transformacions de l'etapa Clos, però d'entrada crec que hi ha una valoració que es pot fer sempre i és la comparació de Barcelona amb altres ciutats.

Barcelona avui només es compara amb capitals d'estat, però a la vegada no té els plusos que implica ser-ho, els barcelonins disposem d'una de mobilitat envejable, d'uns serveis al ciutadà que funcionen, i d'una estructura econòmica diversificada i de més d'un milió de llocs de treball, i sobretot i molt´important d'un nou marc regulador que ha de permetre fer-la créixer més.

Hi ha qui diu amb to no massa positiu que l'Hereu és "home del partit", però reflexionem en què vol dir això. Un ciutadà, normal i corrent, que decideix participar políticament per a la seva ciutat ho fa tot sovint a través d'un partit. Un ciutadà que participa de la transformació social de la ciutat i que ho vol fer de manera organitzada, ho fa a través d'un partit. De fet un partit és la unió d'aquells ciutadans anònims que no en tenen prou anant a votar cada 4 anys i decideixen implicar-s'hi més. Ser del partit doncs és ser i estar compromès amb la transformació social del teu entorn i estar implicat en la millora del benestar dels teus conciutadans i conciutadanes ja que de fet ser del partit també és ser ciutadà.

Si Maragall ha estat el president de l'Estatut, Clos ha estat l'alcalde de la Carta Municipal.

El nou alcalde, en Jordi Hereu, serà el del desplegament de la Carta Municipal, com Montilla de l'Estatut. Ara serà el moment d'aprofundir encara més els serveis a les persones, a fer de Barcelona la ciutat de les persones per les persones i des de les persones.

 

Enviat per: joanriera a les 16:38 | Enllaça | comments |
politica

La Seda com una seda?

Ja farà cosa d'un any i mig que la companyia química catalana La Seda va presentar els seus plans d'expansió.

Es tracta d'una empresa del sector químic que arrossega una llarga història de fallides tècniques i suspensions de pagaments, però que en canvi ara s'ha proposat uns plans expansionistes i aprofitar el bon moment del mercat de valors per aconseguir finançament.

La Seda s'ha proposat esdevenir el principal productor de PET, Polietilè Tereftalat, d'europa centrant-se en aquesta activitat i abandonant així la resta de productes com són les fibres. El PET és tracta del plàstic que des de fa anys està substituint el PVC (Policlorur de Vinil), sobretot en els embasos per l'alimentació, ja que és un plàstic més net, més recuperable, i més atractiu al consumidor per la seva condició d'incolor, cosa que permet que sigui tenyit al gust.

Aquesta estratègia d'entrada sona molt atractiva, els nous productes amb conciència ambiental estan a l'alça ja sigui PET, biodiesel o energia eòlica.

Al llarg de 2005 ja va fer dues ampliacions de capital de petita embergadura, però tot just abans de l'estiu va llançar la seva tercera ampliació la segona més gran feta mai a la història del mercat de valors, de 418 milions d'Euros.

Les tres ampliacions, s'han suscrit al 100%, els grans bancs ha pres posicions i fins i tot un fons d'inversió estranger.

El valor d'ençà del 2005 s'ha revaloraritzat un 50%, i a finals de 2005 Renta 4 el va seleccionar per formar part de la seva cartera recomanada.

Però estem davant d'un nou impuls de l'empresa industrial catalana? Oo estem en el mateix de sempre de la gestió empresarial catalana de "dar el golpe" i després vendre a un grup estranger?

Enviat per: joanriera a les 10:10 | Enllaça | comments |
economia

El Grup Parlamentari Socialista

Quan parlem de socialisme en el terreny de les idees veiem que es tracta d'una ideologia de caràcter internacionalista, gens proteccionista, i que treballa pels més desfavorits sense discriminar procedències i gèneres.

En el terreny polític, veiem com el socialisme pren un caràcter o estil diferent en funció del lloc on s'estigui treballant des del socialisme. Trobem el catalanisme polític que els socialistes també integrem o els postulats de la socialdemocràcia sueca (que a tants ens agradaria implementar al nostre país) o el caràcter propi del partit demòcrata americà.

En el terreny institucional tots els estils, caràcters i cultures dels diferents els companys socialistes del món s'uneixen en funció dels valors que els hi són propis llibertat igualtat i justícia social i res ni ningú els ha de separar, la divisió debilita, i precísament per poder seguir treballant des del socialisme cadascú amb la seva cultura i caràcter és bo estàr junts.

Algú es planteja que al parlament europeu existeixi el grup parlamentari socialista francès, grec o belga? O el grup parlamentari popular txec? Òbviament que no, a Europa només hi ha el Grup parlamentari socialista europeu, i així amb cada ideologia.

És pertant i simbol de normalitat institucional i democràtica que els socialistes catalans estiguin juntament amb els socialistes de la resta d'Espanya al congrés dels diputats.

Catalunya com a país modern que és, i de sobirania compartida com són la majoria de països europeus participa de tres institucions legislatives integrant els seus diputats en funció de la ideologia, no de la procedència, criteri que em sembla socialment injust i de caràcter ètnic si es vol.

Al senat però al tractar-se d'una cambra de representació territorial sí que és raonable que cada territori estigui representat en funció també de la seva ideologia, i és allà on ja des de fa anys el socialisme català està representat a través del grup parlamentari de l'Entesa Catalana de Progrés.

Enviat per: joanriera a les 13:14 | Enllaça | comments |
politica

Responsabilitats pel futur immediat

Fa dies que vaig sentir un comentari a la ràdio de Josep Ramoneda. Referint-se als catalans es lamentava dient: "Quan deixarem de preguntar-nos qui som per preguntar-nos què fem?".

Potser ara sigui un dels millors moments polítics per passar a aquest estadi superior de normalitat nacional i política. Ara ja tenim un estatut que permet un ampli autogovern. Discrepo amb l'opinió de que ara la intervenció de l'estat resti com a residual, ja què no hem d'oblidar que la generalitat no és un ens que ens vingui donat per les forces cosmològiques, la Generalitat és Estat.

Però tant de bo, ara que som un país normal, amb una diada nacional amb acte institucional, amb carta magna, i amb tot el què ha de tenir, tant de bo poguem centrar-nos en el que fem i no en el qui som, ja que és precíssament l'acció de fer en la que els socialistes i en general la gent de l'esquerra som bons.

Aquesta legislatura ha estat la de l'Estatut ara s'acosta una nova legislatura carregada d'espectatives de transformació social, política i econòmica. Cal esperar que el nou govern mantingui el llistó ben alt, a l'alçada d'aquest estatut que ens normalitza.

I crec que és bo generar grans espectatives sobre el proper mandat, això generarà major responsabilitat de govern. La història no s'ha d'aturar 23 anys més després d'aquest estatut cal seguir escribint pàgines i ara toca els capítols de la cohesió social, la lluita contra la pobresa, l'economia, el món laboral, la immigració...

Enviat per: joanriera a les 14:26 | Enllaça | comments |
politica

12 d'agost de 1854 la fi de la muralla

D'aquí 3 dies es celebrarà el 152è aniversari de l'ordre ministerial que va permetre començar a enderrocar les muralles de Barcelona.

Va ser una llarga reivindicació popular i de la intel·lectualitat de l'època que només fou possible amb la coincidència de diversos fets: per un costat el cop d'estat d'Odonnel que dugué Espartero a la presidència del consell de ministres iniciant així el Bienni Progressista, i per altra costat una epidèmia de còlera a la ciutat que castigava de mala manera la població.

L'enderroc de la muralla, la qual d'ençà del 1714 havia estat eina d'opressió, era desitjat, les muralles despertaven l'odi i l'ofec de la població fins al punt que, arribada l'ordre ministerial, es va organitzar escamots de voluntaris pel seu enderroc.

En paral·lel existia el debat de com havia de ser el futur Eixample de Barcelona, però no podem vincular el projecte de creixement de la ciutat a l'enderroc de la muralla ja que el projecte de Cerdà no fou aprovat fins el 1859 i les primeres finques edificades daten del 1860 i són a Llúria amb Consell de Cent.

És a dir, l'enderroc era condició sinequanon per desenvolupar qualsevol dels projectes urbanístics independentment de si era necessari o no, ja que es tractava d'una voluntat política i social, no urbanística.

El procés de demolició però no fou fàcil, i es trigà ben bé 10 anys a enllestir-se.

He trobat a la xarxa un artícle de recerca que explica tot el procés en detall, el trobareu fent cli aquí

Enviat per: joanriera a les 13:19 | Enllaça | comments |
cultura, memoria historica, politica

Sexe Mòbil Singular (SMS)

Avui com els donuts, de dos en dos. Únicament vull recomanar un petit llibret de poesia que vaig comprar l'hivern passat i que certament és bonic.

Es tracta d'un llibre de poemes eròtics pensats per ser enviats per SMS escrits per Marta Pérez Sierra i publicat per Viena. Editorial on per cert hi treballa una companya de l'Institut Jaume Balmes.

En deixo un exemple, demanant siusplau que ningú pleitegi per la liquidació dels drets d'autor:

Si m'adormo,
desperta'm a petons
entre les cuixes
i després
puja fins als mugrons.
Despertaré a poc a poc,
amb mandra.
T'abraçaré.
Plaer per plaer.

Enviat per: joanriera a les 15:00 | Enllaça | comments |
cultura, llibres